Mubàrak

Des que els turcs eren a Egipte, ningú no ha governat tants anys com tu. No entenc, doncs, què pretens: batre rècords otomans? Ser el primer dels eterns? Ara que tens tota la gent al carrer, demanant que marxis, disposats a ser cosits a trets per això, quin pot ser el teu desig? Se m'escapa, de debò
que se m'escapa. Estic segur que podries negociar una sortida pactada,
amb total immunitat. I, sobretot, podries evitar un bany de sang, fent les coses de manera digna i civilitzada.

El que no podràs evitar, obstinat Hosni, és el final. Sento comunicar-te que ets un mortal caduc, com tots, i que tard o d'hora hauràs de plegar. Les persones s'acaben, el poder s'acaba, la fi arriba sempre, i sovint som jutjats no tant per com vam arribar al final, sinó per com vam saber acceptar i pair aquest final. Dissortadament, els catalans en sabem alguna cosa, de presidents redimits per un final digne.

Fa uns anys, la gent feia acudits sobre tu i t'anomenava “la vache qui rit”, per la teva semblança amb la simpàtica mascota dels formatgets. Ara ja no riu ningú a Egipte. Tu que ets aviador, deus saber la importància de saber enlairar-te en el moment precís, i de l'estimbada que t'espera si aprofites massa la pista. Doncs au, pilot, t'agraïm els serveis prestats, ben segur que la pau del pròxim Orient et deu molts esforços, però ara cinc mil anys d'història et contemplen inquiets des de les piràmides, i l'esfinx et prega a crits que te'n vagis cap als núvols de la posteritat. Corda't bé el cinturó i bon viatge.