UT/UDA
Plettenberg
No sabia ni que existies, Walter von Plettenberg, però vaja, benvingut a la galàxia informativa de la colònia. Ets el representant de la cambra de comerç alemanya a Madrid, i pel que sembla bàsicament et dediques a fer amics. En declaracions d'agència, dius que tots els que vulguem anar cap a Alemanya hem d'aprendre el vostre idioma, però en canvi els que vulgueu venir cap a Catalunya no. Quina és la diferència? Home, salta a la vista; els que anem cap allà som catalans, els que veniu cap ençà sou alemanys.
D'arguments, ja en tens, ja; dius que la gent que ha de venir a Barcelona amb nens s'espanta, perquè saben que als nanos els tocarà aprendre el català. T'entenc perfectament, aquest idioma fa por; jo mateix encara no he superat l'ensurt de descobrir que havia après una llengua que es podia trepitjar i insultar impunement. Realment, és més que un espant, és espantós; i t'aconsello que mai no cometis l'error d'iniciar un fill en el trauma del català, perquè tota la vida creixerà acomplexat.
D'altra banda, assegures que el català
no permet assimilar bé el castellà, l'anglès o l'alemany, els idiomes en majúscules, i jo et torno a donar la raó; ningú no discuteix que a Despeñaperros o Mönchengaldbach són molt més multilingües que a Catalunya. Ens recomanes que adoptem una actitud molt més desacomplexada cap a la nostra llengua, i no saps com estic amb tu. Mira si em desacomplexo, que demano que pleguis de lingüista, que et dediquis al comerç i et fiquis el doctorat en filologia indoeuropea allà on et càpiga. De res, mein Herr.