Catalunya és ovalada

Quan Castella i França van repartir-se Catalunya després de la guerra dels Segadors, totes dues potències van engegar una política intensa i sostinguda d'assimilació. Tres-cents cinquanta anys més tard, els resultats són desiguals, tot i que l'Estat francès va ser molt més efectiu que l'espanyol. La cultura i la llengua catalanes van ser arraconades i gairebé esborrades del mapa, però el centralisme borbònic francès va creure que hi havia dos àmbits que no mereixien cap esforç d'assimilació: els gitanos, massa poca cosa per merèixer ser francesos, i un estrany esport d'origen britànic que practicaven els pagesos amb una pilota ovalada. Així, la llengua catalana va mantenir-se viva entre els gitanos del barri de Sant Jaume de Perpinyà i la identitat cultural de Catalunya va romandre subjacent en els clubs de rugbi escampats pel territori de la Catalunya del Nord. Amb els anys, un d'ells, la Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà, o USAP, va esdevenir un dels grans clubs d'Europa i va servir de plataforma per al ressorgiment d'una cultura pròpia que ja no era quelcom a amagar, sinó un motiu d'orgull a reivindicar.

Avui l'Estadi Olímpic Lluís Companys serà l'escenari d'un fet històric: la USAP hi disputarà un partit oficial per accedir a les semifinals de la copa d'Europa de rugbi. Es farà realitat l'aspiració de fa molts anys dels catalans del nord de retrobar-se amb la Catalunya del sud, una part del país que va veure truncada la seva evolució en aquest esport quan la dictadura franquista va expulsar la federació catalana de la internacional, de la qual era fundadora.

La cultura i la llengua han sobreviscut en el rugbi nord-català, que s'ha convertit en un focus de difusió extraordinari. La USAP s'ha atrevit a instaurar el bilingüisme al seu estadi i a la comunicació del club, fa cursos de català als seus jugadors, tècnics i directius. El jovent associa els èxits esportius de la USAP a la identitat catalana, i la demanda per aprendre el català s'ha disparat. El capità de l'equip, Nicolas Mas, que fa un temps només parlava català amb els seus pares, m'explicava aquesta setmana que fa un temps va decidir començar a parlar en català als seus fills, quelcom impensable a la Catalunya del Nord fins fa pocs anys.

Els catalans del sud que acostumen visitar les comarques dels Pirineus enllà amb una actitud paternalista i una mica superba, i es queden amb la imatge superficial d'una total assimilació, de la desaparició de la llengua i la folklorització de la cultura, descobriran avui a l'estadi Lluís Companys o al canal Esport 3 que els catalans del nord estan més vius que mai. Sempre endavant!