Tensió i orgull

Es van equivocar els jugadors del Barça a Sant Sebastià. El futbol és espectacle, llegenda i mites, sorprèn la poca èpica de no batre tots els rècords existents d'un equip dels millors que mai han existit en la història d'aquest esport.

Reparable? Difícil, és molt difícil que els mateixos jugadors puguin igualar la marca de partits sense perdre que té la Real Sociedad. Llàstima.

Reparable? Absolutament. L'esport sempre et deixa segones oportunitats. Avui mateix contra l'equip de Mourinho. L'entrenador que bat tots els supòsits delirants esportius imaginables. Deliri i ego. Sort que es dedica a un esport, no vull ni imaginar què podria fer aquest home amb poder.

Entre els pocs errors d'aquest Barça sublim n'hi ha un, al meu entendre, de molt molest. De vegades el teva meva repetitiu innecessari i prepotent, un amanerament floral, que no lliga amb la jugada corresponent i que pot predisposar jugadors contraris i el públic rival de manera provocadora. Un aspecte que segur que Guardiola ha vist i espero que ho farà rectificar.

Avui, contra el Madrid, és el dia clau, contra un rival ferit i humiliat a Chamartín el Barça ha de demostrar a tot el món que per damunt de tot el que ha de guanyar és el futbol. Res de provocacions. El que més doldrà al seu entrenador és que ens oblidem d'ell, molt més que tot el que se li pugui dir. No s'ha d'entrar en cap mena de lluita que no sigui futbol en el terreny de joc. L'equip de Mourinho, en què al darrere hi ha un tenebrós Florentino, vindrà a fer mal, i si no ho pot fer amb futbol ho farà cercant targetes o qualsevol cosa que pugui perjudicar el Barça. Quan el prestigi de l'equip blanc està sota terra, quan els seus seguidors no volen enfonsar-se en el llot que els du el tàndem Mourinho-Florentino, el més intel·ligent és engrandir encara més el Més que un club.