Opinió

Les nostres fragilitats

Per navegar en el mar procel·lós dels temps que corren necessitem una carta segura i realista (i el més unitària possible), i em temo molt que això és el que no tenim ara com ara

Aquests dies s'ha escrit molt, com és natu­ral, al vol­tant del pro­blema de la nos­tra llen­gua a l'escola. Ens pesen al damunt ame­na­ces judi­ci­als i polítiques i les solu­ci­ons que se'ns ofe­rei­xen van des dels qui volen que enter­rem la immersió lingüística fins als qui pre­di­quen un ampli reper­tori d'insub­mis­si­ons, també judi­ci­als i polítiques. Vol­dria dir-hi la meva d'una manera sintètica.

1. Tenim un pro­blema greu en el pla jurídic. El lamen­ta­ble desen­llaç de l'aven­tura de l'Esta­tut i les sentències poste­ri­ors del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal i del Tri­bu­nal Suprem han obert una via que implica una recu­lada impor­tant en el reco­nei­xe­ment legal de la nos­tra llen­gua i de la seva presència a l'escola. Fer veure que no ha pas­sat res és ama­gar el cap sota l'ala i arri­barà un moment que ja no ens serà pos­si­ble mirar cap a una altra banda. La inter­lo­cutòria d'aquests dies del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia va en aquesta direcció: con­creta l'amenaça en uns ter­mes molt més explícits, de manera que aviat podran exi­gir-se res­pon­sa­bi­li­tats.

2. Per si fos poc, les reso­lu­ci­ons judi­ci­als no aju­den a cla­ri­fi­car el pano­rama, ni per a bé ni per a mal. Intuïm l'amenaça de fons, però els ter­mes lite­rals dels pro­nun­ci­a­ments dels tri­bu­nals no són pre­ci­sa­ment un pro­digi de pre­cisió ni de clare­dat. Aquesta vague­tat ha permès, per exem­ple, que el Tri­bu­nal Suprem hagués anat pro­ba­ble­ment més enllà –vull dir més mala­ment per a nosal­tres– del que es des­pre­nia de la sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. I l'epi­sodi d'aquests últims dies, amb el debat entre els matei­xos jut­ges sobre si la inter­lo­cutòria afecta tot el sis­tema d'ense­nya­ment o només el cas par­ti­cu­lar de les famílies que van recla­mar és gai­rebé esperpèntic. Així, doncs, caldrà espe­rar i veure com es resol el recurs que ha pre­sen­tat el govern, però en qual­se­vol cas la inse­gu­re­tat jurídica no fa cap bé a ningú, sobre­tot con­si­de­rant que els jut­ges –en gene­ral– no sem­blen pas espe­ci­al­ment sen­si­bles al pro­blema de la nos­tra llen­gua.

3. En el pla polític, les nos­tres fra­gi­li­tats són múlti­ples. Ara mateix, par­tits tan impor­tants en el nos­tre mapa polític com el PSC i ERC encara s'estan lle­pant les feri­des dels resul­tats elec­to­rals i han de reno­var a fons les seves direc­ci­ons... i mol­tes altres coses. CiU, per la seva banda, governa en mino­ria i viu de l'aire que li dóna el PP, l'adver­sari més impor­tant que tenim en matèria de llen­gua, tant per les agres­si­ons del pas­sat com per les més actu­als (el català a les Illes, per exem­ple). Per si fos poc, és molt pos­si­ble que el PP gua­nyi les elec­ci­ons espa­nyo­les, i lla­vors ja sabrem el pa que s'hi dóna. En aquest sen­tit, sem­pre m'ha sem­blat una irres­pon­sa­bi­li­tat gravíssima –encara que ren­di­ble en el ter­reny elec­to­ral– l'estratègia sis­temàtica de CiU de fer veure que el PP i el PSOE són pràcti­ca­ment la mateixa cosa a l'hora d'abor­dar la “qüestió cata­lana”. Encara ara mateix, Oriol Pujol hi ha insis­tit de manera impru­dent par­lant jus­ta­ment del pro­blema de la llen­gua. ¿Caldrà recor­dar una vegada més quina va ser l'acti­tud dubi­ta­tiva ini­cial de CiU en el moment en què es va plan­te­jar quina havia de ser la situ­ació del català a les nos­tres esco­les? ¿Caldrà recor­dar que no tot­hom va adhe­rir-se ini­ci­al­ment a aquesta immersió lingüística –i a la no sepa­ració a les aules– que després ha donat tan bons resul­tats? Si CiU pre­fe­reix, també en aquest ter­reny tan deli­cat, pri­o­rit­zar el seu par­ti­disme a la neces­si­tat objec­tiva de sumar for­ces per a la causa del català a l'escola, estem ben arre­glats.

El pro­blema és que sem­bla que el govern actual de la Gene­ra­li­tat ho aposta tot als pac­tes que pugui esta­blir amb un PP gover­nant també en mino­ria. És una aposta arris­cada i car­re­gada de perills, una aposta que en el pas­sat, i a canvi d'alguns pei­xets al cove, va fer pos­si­ble una majo­ria abso­luta del PP i una invo­lució gravíssima en matèria autonòmica. És el pro­blema que té aliar-se amb un par­tit ober­ta­ment opo­sat a l'apro­fun­di­ment del nos­tre auto­go­vern i a la plena nor­ma­lit­zació de la nos­tra llen­gua.

4. Segu­ra­ment tenen raó les veus que diuen que, mal­grat tan­tes fra­gi­li­tats com tenim, no tot està per­dut i que, en el ter­reny pràctic del dia a dia, i a des­grat del que digui la inter­lo­cutòria judi­cial, les nos­tres capa­ci­tats de fer resistència, escola per escola, són molt grans. És veri­tat, però també ho és que ens hem estat enga­nyant durant molt de temps sobre l'apli­cació efec­tiva de la immersió lingüística a les nos­tres esco­les, par­ti­cu­lar­ment a secundària. Si és cert que podem con­ti­nuar fent força feina, també ho és que en molts dels nos­tres cen­tres s'ha fet menys del que ens pensàvem, i això quan els vents de les sentències judi­ci­als bufa­ven més a favor nos­tre. Pot­ser podrem ofe­rir resistència, però hi ha hagut alguns mes­tres que, per desídia o per con­veniència per­so­nal, han boi­co­te­jat a la pràctica l'extensió i la presència efec­tiva del català a tots els nivells que, almenys teòrica­ment, per­to­cava.

5. Hi ha un marc gene­ral que ho con­di­ci­ona tot: i és el pano­rama polític espa­nyol, que se'ns ha girat encara més a la con­tra des de fa molt de temps. Tots ho hem denun­ciat mol­tes vega­des, però les alter­na­ti­ves que ara mateix tenim damunt la taula (fede­ra­lisme, inde­pendència) apa­rei­xen avui per avui com a imprac­ti­ca­bles (parlo del ter­reny de la política real, és clar). I per nave­gar en el mar pro­cel·lós dels temps que cor­ren neces­si­tem una carta segura i rea­lista (i el més unitària pos­si­ble), i em temo molt que això és el que no tenim, ara com ara.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.