Trampa saducea amb la llengua
El que pretenen i volen és que a Catalunya la gent no es plantegi de forma massiva dir prou a l'espoli fiscal
Una trampa saducea és una manipulació capciosa per aconseguir que l'adversari s'equivoqui o cometi un greu error. El que pretén és que sigui quina sigui la resposta hom pugui ser atacat. Els saduceus eren una secta religiosa que negaven la immortalitat de l'ànima. Els nostres saduceus són el PP i tota la caverna mediàtica que li dóna suport. Que realment d'ànima, entesa com a riquesa d'esperit, no sembla que en tinguin cap.
Uns, el PP, impulsen, amb el seu silenci còmplice, uns pares inquietants, ho són aquells que eduquen els fills sense els valors que hom considera bàsics per a una bona formació humana, com són la justícia igualitària, el respecte cultural i lingüístic o el voler que siguin com la resta de nens de Catalunya. I pel contrari el que fan és fer ús d'unes lleis espanyoles capcioses pel que fa a la llengua tot utilitzant els seus propis fills com a ariets de les seves idees polítiques. Els altres, els mitjans de comunicació, falsegen la realitat catalana de voler fer una sola comunitat cohesionada, tot volent crear un conflicte inexistent.
L'objectiu d'ambdós és el mateix, mentre lluitem pel que és obvi, i que tant pel suport del Congrés com per la resposta, més que lògica, de la comissaria europea de comunicació, res podran fer, per altra banda ens fan perdre la força i el temps pel substancial. Això és, l'avenç per la crisi econòmica notori que arreu de Catalunya cada cop més persones escolten la dolça simfonia de les paraules del secretari del Fons Internacional o del conseller d'Economia de la Generalitat que, sense fer-ne lectura política sinó acadèmica, afirmen que una Catalunya independent seria no solament viable sinó un dels països més rics del món.
Aquí ERC ha fet un favor impagable a la llengua en aconseguir que el Congrés emparés la immersió del català a l'escola, aquí és on les forces polítiques catalanes han de fer força per sortir de l'ofec constitucional del PSOE i el PP. Definit clar el perfil de CiU, cal esperar que continuï la maduresa i malícia d'ERC, que IC la segueixi en una actitud semblant, i que ressusciti el PSC fundacional. Aquell que parlava d'un sol país, de defensors del fet nacional, que encara no havia incorporat ansiosos militants professionals que l'únic que desitjaven era poder, fos a Madrid o Catalunya, però més allà que aquí, i un protagonisme que només la política els hi donaria a causa de l'escassa o nul·la formació que tenien en altres termes professionals.
Que ningú es confongui, és una malèvola, amb rancúnia , això sí, cortina de fum. El que pretenen i volen és que a Catalunya la gent no es plantegi de forma massiva dir prou a l'espoli fiscal; tothom sap que l'element de cohesió bàsic d'emancipació nacional de l'Imperi Espanyol fou la lluita contra la sagnia econòmica que Espanya imposava, tant a tota l'Amèrica continental com a Cuba, Puerto Rico i les Filipines. Mai no n'aprenen
