Majoria absoluta

La consciencia nacional de Catalunya ha augmentat en els darrers anys. En part per la feina de base de molts i molts catalans, i en part per la voluntat sostinguda i constant de la majoria d'espanyols per fer-nos entendre que no hi ha lloc al seu Estat per a la manera catalana de veure el món.

Aquest avenç s'ha fet palès també en el primer debat de política general d'Artur Mas com a president. El seu discurs ha estat contundent en assenyalar que les vies estatutària i constitucional estan esgotades, i que l'entesa amb Espanya és una quimera. Fins i tot ha parlat d'independència amb total naturalitat.

Tanmateix, l'estratègia proposada pel líder per sortir de l'atzucac està destinada al fracàs, perquè torna a apostar per solucions del passat que ja no són efectives. Mas demana un front català a Madrid que sigui capaç de condicionar la governabilitat de l'Estat a canvi del pacte fiscal.

El problema és que el Molt Honorable parteix d'una premissa equivocada. Mai més Catalunya no tornarà a ser determinant a Madrid, a menys que vulgui tornar a conformar-se amb quatre engrunes. Les elits espanyoles, seguint un sentiment generalitzat dels ciutadans espanyols, ja tenen la pipa plena dels catalans i la seva mania de ser diferents. Fins i tot els més oberts al diàleg, aquells que havien apostat en algun moment pel miratge de l'Espanya plural, han decidit que cal posar fi definitivament a l'anomalia que representa Catalunya. Els exemples no paren de succeir-se, i la cosa anirà en augment en els propers anys. La reforma exprés de la Constitució n'és un. L'aposta pel corredor central signada amb França pel ministre Blanco amb nocturnitat i amb les Corts ja dissoltes n'és un altre.

La majoria absoluta que tant temen els partits catalans ja existeix. Es diu PPSOE. PP i PSOE són molt diferents. Són enemics. Però hi ha una entesa total en les qüestions bàsiques de país. Del seu país. El procés de recentralització ha començat i serà implacable. Quan tots dos candidats, popular i socialista, parlen d'eliminar duplicitats, es refereixen precisament a això.

Si hi ha consens a casa nostra, anem a demanar el pacte fiscal, però alhora comencem a fer les maletes, perquè ens trobarem un PPSOE cohesionat i molt posat a redefinir Espanya sense les concessions de fa 30 anys.