El drenatge fiscal

Les retallades han esdevingut una obsessió nacional. És el tema obligat a qualsevol tertúlia radiofònica, reunió, xerrada informal o trobada amb els veïns d'escala a l'ascensor.

Sembla ser que més enllà de les protestes i justes indignacions, ja hem assumit que cal reduir la despesa sanitària, tallar la factura farmacèutica, tancar sales i quiròfans. Els ajuntaments no poden mantenir pavellons i piscines, i es plantegen reduir l'enllumenat públic i demanar als veïns que escombrin ells mateixos els carrers.

És freqüent escoltar l'argument que no ens podem permetre serveis dels països nòrdics. Trobo que és molt sa que prenem consciència de la gravetat del moment. Hi falta un element d'anàlisi, però.

Els catalans suportem una pressió fiscal suficient per pagar una sanitat escandinava amb escreix, fins i tot amb la caiguda de la recaptació provocada per la crisi. Paguem prou impostos per mantenir i millorar tots els pavellons i piscines municipals existents i projectades. Podríem tenir una educació gratuïta i universal fins i tot a la universitat, com a Escòcia, eliminar les llistes d'espera, suprimir els peatges, augmentar les pensions i universalitzar el PIRMI. I tot plegat sense renunciar a una quota de solidaritat amb els pobles d'Espanya que també pateixen la crisi.

Està molt bé que parlem de retallades, però cada cop que ho fem, cal afegir a continuació que el drenatge fiscal que pateix Catalunya n'és la principal causa. Abans de la crisi, quan Catalunya era rica i plena, el dèficit fiscal era un tema purament polític. En temps de crisi, és una qüestió de supervivència. Catalunya és una família benestant que acostumava a donar una part significativa dels seus ingressos per ajudar uns veïns que les passaven magres. Avui no pot pagar-se una intervenció quirúrgica, i alhora veu que el veí ja no passa fred. Fins i tot ha canviat el cotxe i ara va amb un de més nou que el seu.

El president del meu país i els alts càrrecs no cobraran la paga doble per estalviar 1,8 milions, quan l'Estat gastarà 7 o 8 milions només en lots de Nadal? Fins quan ens autohumiliarem d'aquesta manera?

Em nego a acceptar més retallades si no es retalla de forma equivalent el dèficit fiscal. Ja n'hi ha prou.