Córrer de nit

Cooorrodenit, corrooodedia, no em veu ningú. És un dels nostres mites nacionals: el Comte Arnau. És, en el meu cap, una mena de mantra que arrossego de jovenet, veient mon cosí Esteve, a la Torre Vella de Salou, fent la seva versió d'El comte Arnau de Joan Maragall. Hi ha coses que se't queden gravades al cervell, i aquest “Corro de nit” que ell feia tan tel·lúricament gutural, n'és una. Dimecres, escarxofat al TNC, quan l'Ernest Villegas declamava aquests versos visionaris, vaig corregir la traïció de la memòria, mentre al Comte Arnau no el veia ningú, ell veia tothom. Tinc la impressió que al cap ballen una estranya dansa tots els productes culturals que consumim. Vull dir que si veus El comte Arnau de Herman Bonnín, i no fa gaire has vist El árbol de la vida, estableixes connexions entre Maragall i Malick. Trobes que la veritat de la llei divina, i la de la natura topen en un i altre lloc. Trobes que el cel i la terra, el bé i el mal, són els mateixos en un mite nacional, o en una reunió de mites d'una altra mena com són Brad Pitt i Sean Penn. És clar que anar al teatre i tenir al clatell tres presidents de la Generalitat, Mas, Maragall i Pujol, escoltant poesia patriòtica, no és el mateix que anar al multisala Les Gavarres de Tarragona, pendent que Hollywood s'avingui al doblatge en català, i de quantes persones abandonen la sala, fins i tot amb doblatge espanyol. Què passa si vas al cine a veure El árbol de la vida, després d'haver llegit Jo confesso, de Jaume Cabré? És el Mal que no ens deixa de petja? I si després vas a la sala Gran del TNC, on Arnau ens diu: “Jo sóc sols dels meus braços i els meus passos.” Se t'obre el trespol, i trobes que el malson errant del Comte Arnau és universal, i que una vegada més la mirada catalana no és tancada, sinó oberta. Buscant el Comte Arnau, he anat fins a Gombrèn, al Ripollès, i he dormit i menjat a la fonda Xesc, però no ha estat fins veure damunt l'escenari la donzella Miranda Gas que he rebut un raig de llum, que m'ha remogut els sentits i m'ha fet córrer de nou, de nit i de dia.