són faves comptades
Confusions mortals
Unicef diu que cal educar les nenes, perquè les dones són el puntal de les societats
Les imatges les ha vistes tot el món i a tot arreu han causat la mateixa sensació. Estupefacció, perplexitat, incredulitat, ràbia, impotència, tristesa. Em refereixo a les imatges del doble atropellament mortal d'una nena xinesa de dos anys. L'atrocitat dura set minuts i hi ha testimonis. Primer l'envesteix un cotxe que fuig. Malgrat ser en un carrer concorregut i estar malferida i agonitzant en un bassal de sang, la dotzena de vianants que passen pel costat de la nena ni s'immuten. Tant és així que passa un segon vehicle, l'aixafa i la ciutadania manté la mateixa actitud impassible, indiferent, inhumana, sense socórrer la petita. Una dona que fa la intenció d'ajudar-la i mira de buscar la seva mare és increpada i empesa a deixar-la si no és que sigui filla seva. Què ens passa, a les persones? No a la Xina, arreu. No els fa basarda que això pugui passar a qualsevol racó de món? No conec la societat xinesa i no se la pot jutjar per aquests fets, però actituds com aquesta fan pensar. Què els ha passat per actuar així i anar tan a la seva, fins al punt que sembla que hagin perdut de vista els principis i valors del confucianisme que han forjat la seva filosofia de vida ancestral. Si les màximes virtuts són la tolerància, la bondat, la benevolència, l'amor i el respecte al pròxim i a la gent gran, hem de pensar que s'ha actuat així perquè era una nena i no valia la pena. Ja saben que allà, la política de planificació familiar es basa en la del fill únic i si pot ser nen, millor. Com ha reclamat insistentment Unicef, cal educar les nenes, futures dones i mares de família, perquè són el puntal de les societats. Si reben educació, seguretat i sanitat es garanteix la millora de la seva família i, de retruc, de la seva societat. Per què, doncs, a la Xina els ho neguen, a les nenes? He llegit que una les màximes de Confuci era aquell “no vulguis per a tu el que no vulguis per a ningú”, que té un afegitó molt interessant, “no et facis a tu el que no li faries als altres”. I, doncs, aquesta inhumanitat, d'on surt o és que els xinesos estan confosos? Al final potser sí que tindrà raó aquella noia que aspirava a ser miss Panamà i resulta que els xinesos estan confonent la realitat amb la ficció.
