La nova Gran Depressió

A començaments del segle passat, el món va patir una crisi econòmica tan o més profunda que la que vivim ara. Als EUA aquesta etapa va ser anomenada la Gran Depressió, i va començar amb un daltabaix borsari a Wall Street, el 1929, atrapat en una bombolla especulativa. La crisi va escampar-se ràpidament a la resta del món. Europa, que intentava recuperar-se de la destrucció econòmica i humana de la Primera Guerra Mundial, va viure —igual que els EUA— uns llargs anys amb l'atur disparat, amb pobresa, baixos rendiments empresarials, i una pèrdua general de confiança en el futur econòmic personal i col·lectiu.

A començaments del segle XXI estem patint una crisi econòmica tan o més profunda que la que van viure a començaments del segle XX. Va començar amb la caiguda d'entitats bancàries als EUA, atrapades en una bombolla especulativa. La crisi va escampar-se ràpidament i Europa, que intentava consolidar un gran esforç col·lectiu destinat a evitar les guerres fratricides per sempre més, anomenat Unió Europea, es prepara per viure –igual que els EUA– uns llargs anys amb l'atur disparat, amb pobresa, baixos rendiments empresarials, i una pèrdua general de confiança en el futur econòmic personal i col·lectiu.

Podem aprendre alguna cosa del passat? Segurament. La crisi mundial de principis del segle XX es va afrontar de dues maneres ben diferents. Als EUA, el president Franklin D. Roosevelt va implementar una sèrie de programes d'estímul econòmic coneguts com a New Deal. Va prendre el control directe del sistema bancari del país, tancant i fusionant més de 4.000 entitats i injectant fons federals per tal que el crèdit tornés a fluir.

A Europa, per contra, es va optar per dràstiques retallades en la despesa, programes d'autarquia i control de preus i salaris.

Els resultats també van ser desiguals. Els EUA van aconseguir superar la depressió, tot i que amb una recaiguda el 1937. A Europa, l'aprofundiment de la crisi va empènyer els ciutadans cap a opcions polítiques messiàniques, la qual cosa va derivar en governs feixistes i autoritaris arreu del continent.

Avui, Europa és a mans de tecnòcrates que, pel que sembla, estan disposats a repetir els mateixos errors del passat. Esperem que els resultats no siguin els mateixos.