La unitat que ens interessa

Un dels reclams clàssics del món sobiranista és la reivindicació de la unitat dels independentistes. No he entès mai aquesta dèria, que va en contra de la naturalesa humana. Ja se sap que, quan s'agrupen més de dues persones, el més probable és que es creïn dos corrents interns.

Tampoc no comprenc quins avantatges reportaria aquesta preuada unitat. Les coalicions sempre impliquen renúncies i compromisos per trobar el mínim denominador comú, la qual cosa deriva en la reducció de l'espectre ideològic i l'exclusió de qui no se sentirà representat per una opció unitària que ha renunciat a segons quins ideals en pro de la unitat.

Sóc del parer que el sobiranisme ha de ser quelcom transversal, present en tot l'arc ideològic, de manera que els independentistes de dreta, de centre i d'esquerra trobin una opció que els representi. Fins i tot necessitem opcions radicals, perquè ningú no se senti exclòs. En tot cas, la unitat d'acció s'ha de produir quan toqui, en aquells moments crucials per al país als quals ben aviat ens enfrontarem. A l'hora de la votació parlamentària, expressió de la voluntat popular dels catalans.

Els partits ja ho saben, tot plegat. Fa temps que fan proves en aquest sentit, però les fan com els francesos feien proves nuclears: ben lluny de la metròpoli, no fos cas que el soroll espantés el personal. Si els gals ho feien a Mururoa, a la Polinèsia, els catalans les han anant fent a Brussel·les, a través dels eurodiputats Ramon Tremosa (CiU), Raül Romeva (ICV) i Oriol Junqueras (ERC). Ideològicament, tots tres defensen idees molt diverses, la qual cosa assegura que un ventall molt ampli de catalans s'hi poden sentir representats.

Tanmateix, quan ha tocat defensar temes clau per al país, com ara la llengua, tots tres han unit forces i han actuat conjuntament. Han fet una gran feina i han marcat el camí. Aquesta és la unitat que ens cal. Quan arribi el moment, del trencament institucional amb Espanya (que arribarà més d'hora que tard) és quan caldrà unitat d'acció.

Mentrestant, fomentem la més àmplia diversitat, des dels independentistes d'Unió, com l'alcalde de Vic, fins als que propugnen una declaració parlamentària d'independència demà mateix. Des dels que aposten per la transició nacional fins als que treballen la via escocesa.