Salamanca, encara

Em sap greu insistir-hi, però la decisió del Ministeri de Cultura de bloquejar el retorn de l'última partida dels anomenats papers de Salamanca posa novament en evidència els socialistes catalans. Més que “l'últim incompliment de Rodríguez Zapatero”, que ho és, assistim a l'enèsima demostració de la incapacitat, de la ineficàcia del PSC a l'hora de defensar els interessos dels catalans.

El president González i el vicepresident Serra no van gosar encetar-la, la devolució dels papers espoliats pel franquisme. I el president Rodríguez Zapatero i la ministra Chacón no han tingut el coratge de completar-la. Cal reconèixer, en qualsevol cas, que el tàndem que ara entregarà el poder de l'Estat al PP n'ha tornat una quantitat considerable, de papers. Però a canvi, no hem d'oblidar-ho, d'endur-se a Salamanca l'arxiu Centelles. És imaginable un balanç més pobre, més desolador?

Una vegada més, doncs, els socialistes espanyols, amb la complicitat o la indiferència dels socialistes catalans, s'han plegat a la voluntat, a la pulsió neocentralista i anticatalana del Partit Popular, al servei de la qual han posat les institucions de l'Estat i els diners públics.

Té cap altra lectura política el regal dels 700.000 euros que el Ministeri de Cultura va fer als germans Centelles? És només gràcies als socialistes, que la Salamanca popular seguirà gaudint dels papers. I també de les fotos.