Amb naturalitat

Fer un elogi de Pep Guardiola em fa angúnia. M'hi he resistit un parell de vegades en els últims mesos, reticent com sóc a sumar-me a les onades adulatòries que han sovintejat a Catalunya en relació amb l'entrenador del Barça. No m'agrada aquest costum que tenim els catalans d'escollir una persona de cada àmbit per glorificar-la, menystenint immediatament la resta de signes representants de la mateixa professió o dedicació. On ho diu que només podem tenir un actor nacional, un escriptor nacional o un esportista nacional? D'altra banda, sempre que es produeixen aquests moviments laudatoris unànimes respecte a una persona, no puc evitar pensar –i témer– què passarà quan aquesta persona un dia s'equivoqui, decebi o, simplement, deixi d'estar instal·lada al cim de l'èxit (cosa que, d'altra banda, passarà, perquè és llei de vida que acabi passant). No faré, doncs, l'enèsim panegíric de Pep Guardiola, entre d'altres coses perquè estic segura que aquests excessos ni l'afavoreixen ni li agraden. Només destacaré una actitud concreta del personatge que és la que sempre m'ha cridat l'atenció i ha merescut la meva admiració i el meu agraïment, simplement com a catalana. I aquest tret característic de Guardiola és la naturalitat amb què fa ús del seu dret a expressar-se en la seva llengua quan, on i en la circumstància que convingui. Mai no li he vist utilitzar el català amb actitud defensiva ni, encara menys, ofensiva. Ell parla en català –en una roda de premsa, agraint un guardó internacional– perquè el més natural és que hi parli. I, tanmateix, aquesta naturalitat no deu ser fàcil d'assumir si tenim en compte quants esportistes d'elit o artistes destacats a nivell internacional catalans solen fer-ho. La llista seria tan minsa que ens posaríem tots a plorar. Ja no dic parlar en català en fòrums internacionals –com el cas del discurs d'agraïment del premi com a millor entrenador a Zuric–, ni tan sols podríem recordar gaire casos quan es tracta de parlaments públics d'àmbit espanyol –els premis Goya, els premis Ondas, etc–. Si tots féssim com Guardiola hauríem guanyat una batalla sense violència de cap mena. No es tracta de demanar heroïcitats, crec. Es tracta de demanar una mica de compromís, coi. Hi ha moltíssimes persones anònimes que exerceixen aquest compromís diàriament, però fer-ho des del cim de la popularitat i la influència és valent i s'ha d'aplaudir.