La mentida versemblant

Per què agrada tant de dir mentides, a la gent? Deu ser perquè la mentida és més agradable que la veritat. Què pots esperar de la realitat? És molt millor explicar fantasies, pintar l'existència per fer-la una mica més atractiva. Perquè és clar, quina és ara mateix la realitat? Que no hi ha feina, que no hi ha forces, que no hi ha on refugiar-se? Per a què la volem la veritat, si no es pot viure? Aquesta és una reflexió d'Els baixos fons, del Màxim Gorki de fa cent deu anys, posat al dia per la Carme Portaceli i l'Albert Tola. La podeu resseguir a la sala petita del TNC, convertida en un vestíbul de metro que serveix de refugi a la rastellera de víctimes del sistema. O al sortir, al carrer Casp per exemple, on els indigents de veritat dormen sota mantes que no són d'atrezzo. És clar que és actual, la proposta, i crua. A la política del present també li costa dir la veritat. Ens agrada que ens menteixin com a Johnny Guitar, que ens diguin que ens estimen, i que ens han esperat tots aquests anys. Per això Rajoy i ministres diuen les veritats a Brussel·les com qui no diu re. Les capten les càmeres en falsos descuits. No parlen clar, però se'ls entén. Gràcies als lectors de llavis, als venedors d'audiòfons, i als oracles sabem l'agressivitat que s'acosta. La que ens farà més flexibles, i ens pot enviar en qualsevol moment als baixos fons.

Les mitges veritats m'han recordat el final de Gorki, i la gran mentida de Stalin. Pels expedients del KGB sabem que el règim soviètic el va envoltar d'agents-intel·lectuals perquè influïssin en ell i no se'ls escapés de les mans malgrat que elogiava les purgues. Van eliminar el seu fill “tirat damunt la neu amb una bona borratxera”, i el cap de la policia secreta Iagoda va amenaçar i donar ordres específiques al seu metge Kriutxkov: “Formi corrents d'aire fred, Gorki és vell, i morirà aviat.” I efectivament del calfred a la pneumònia va ser qüestió de dies. Però malgrat tot, ara hi ha esperança, la necessitem. Ho apunta Carme Portaceli al TNC. Hi ha llum, hi ha futur si tens principis, comprensió i sentit comú. Vaja, deu ser si dónes un aire de versemblança a les teves mentides, o si t'empasses les veritats insinuades a pleret.