El costat bo de la crisi

Dies enrere vaig proposar-me sortir de l'espiral negativa d'aquesta doble crisi econòmica i política i sortir a cercar exemples de gent que se'n surt, que tira endavant. No ho vaig pas fer per convenciment personal, sinó perquè havia rebut alguns senyals sorprenents que indiquen que per sobre de la dura realitat informativa diària que ens bombardeja amb primes de risc, retallades, rescats i intervencions, hi ha una Catalunya silenciosa que fa de la necessitat virtut i que tira endavant.

He trobat un celler que el 2011 va créixer un 22 per cent gràcies a l'aposta per vins de qualitat amb certificació ecològica. He visitat una empresa del sector de l'alimentació que ha compensat les pèrdues de clients espanyols obrint mercat a Alemanya i els Emirats Àrabs.

He comprovat que també és pot innovar en gestió, en veure un grup de fabricants de components per a l'automoció unir-se per compartir els processos de compra, de recursos humans o d'R+D per estalviar costos.

He conegut un petit estudi d'arquitectura que ha sabut reciclar-se després de l'esclat de la bombolla immobiliària i ara fa projectes a Algèria, el Marroc i altres països del nord d'Àfrica.

No us avorriré amb més exemples, però us sorprendria saber que hi ha un munt de petites i mitjanes empreses de manufactures industrials i del sector de la creativitat i el disseny que estan creixent gràcies a les exportacions. Ep! No vol dir que no notin la crisi, que no hagin de fer esforços sobrehumans per tirar endavant, però el cas és que se'n surten. En tots els casos es tracta de gent que s'ha oblidat d'Espanya, ha aixecat la mirada i ha descobert un munt de possibilitats en el mercats exteriors.

El que més m'ha sorprès de tot plegat, però, és un efecte col·lateral inesperat de la crisi. Es veu que els governs estan tan ocupats a sortir del fangar en què s'han ficat i ens han ficat, que ja no hi ha grans plans estratègics, ni taules sectorials, ni altres pèrdues de temps d'aquest estil. No tenen temps per inventar noves reglamentacions inútils i tutelar tot el que fan les empreses. “El costat bo
de la crisi –em diuen– és que ens deixen treballar en pau.”