Democràcia estalinista

La democràcia de pa sucat amb oli que ens han llegat els patriarques de la sacrosanta Transició ens regala de tant en tant alguna perla de les que fan veure fins a quin punt els seus dèficits de representació degraden el sistema i n'allunyen els ciutadans.

Un diputat del Parlament balear comet el pecat mortal de votar en contra del que mana el partit, i la ira dels déus li cau a sobre amb una contundència demolidora. Una “comissió de drets i garanties” –té pebrots el nom– decideix de manera fulminant que el díscol ja no pot ser membre del grup parlamentari, ni alcalde, ni regidor del grup municipal de la seva ciutat, ni president de la junta local del seu partit. Què us havíeu pensat, que els diputats representen els seus electors i han de votar en defensa dels seus interessos, per sobre dels del partit? Beneits! Això passa a les democràcies de veritat, les que rebutgen el sistema de llistes tancades i la representació proporcional, on els vots en dissidència són el pa de cada dia. Aquí, els càrrecs electes només responen al partit que els ha fet un lloc en una llista elaborada per la cúpula i aprovada a la búlgara per un grapat ben escàs de militants. Ep! I ningú no se n'amaga! Pràcticament tots els partits mantenen un control estalinista dels seus càrrecs electes. Ens en fem creus, del fet que el PP balear hagi foragitat el dissident, però el PSOE fins i tot castiga amb una multa econòmica qui voti en contra del que mana la direcció. Ja hem dit des d'aquesta mateixa tribuna fins a quin punt resulta contrari a la democràcia el trist espectacle que es veu a cada sessió del Parlament quan a l'hora de la votació el líder de cada grup aixeca un o dos dits per indicar a la resta el sentit del vot, com mesells. El criteri propi sembla que no té cabuda en la nostra particular democràcia. Quan finalment Catalunya esdevingui un nou estat europeu, haurem d'estar prou amatents per exigir un sistema de circumscripcions uninominals, o com a mal menor un sistema mixt com l'escocès o l'alemany, que faci que la fidelitat dels càrrecs electes no sigui amb el partit, sinó amb l'elector que de manera directa l'ha assegut al seu escó.