De pans i capellans

Avui, 22 de juliol, fa exactament tres anys que al meu poble estem sense capellà titular; avui s'acomiadava mossèn Joan Travesa que n'havia estat rector durant vint-i-quatre anys. Al meu poble tampoc tenim flequer, i el pa ens ve de fora. És a dir, que gairebé podria dir que al meu poble estem mancats dels encarregats del manteniment corporal (el pa com a símbol) i de l'encarregat del manteniment espiritual. Confesso, això sí, que en aquest segon cas faig una mica de trampa: hi ha missa diària, o gairebé, s'administren sagraments, s'atenen litúrgicament els enterraments, etc. Però no tenim capellà titular resident. Sempre n'hi havia hagut, i està documentat de manera continuada des del segle XII. Quant al flequer, també n'està documentada l'existència, com a mínim des del temps d'en Guillem Galceran de Cartellà (1230 -1306), senyor feudal d'Hostoles i cabdill d'almogàvers durant la conquesta de Sicília, que va néixer i morir al meu poble, i menjava pa pastat i cuit en un establiment del carrer dels Cantons Estrets.

Aquest diari va publicar fa cinc dies la llista de nous nomenaments a la diòcesi gironina però molts dels nomenaments eren, de fet, estiraments per cobrir més parròquies que van quedant sense titular, de manera que alguns mossens que fins ara portaven tres parròquies ara n'hauran de portar quatre, alguns que en portaven vuit ara n'hauran de portar deu, etc. El cardenal Narcís Jubany, quan era bisbe de la seu gironina, va tenir molt a veure en la implantació del diaconat permanent però, cosa, si més no, curiosa, Girona deu haver estat l'última diòcesi a tenir-ne. N'hi ha des de fa pocs anys i el passat 17 de juny se n'ordenà un de nou, l'amic Ignasi López Clivillé; aprofito per a felicitar-lo públicament, que en privat ja ho vaig fer. Si no hi ha pas un canvi important en l'organització eclesial, la cosa està fotuda perquè no hi ha color entre els nous sacerdots que s'ordenen i els que es moren o que ja no poden exercir. Això del flequer té una eficaç solució logística, al meu poble continuem menjant el nostre pa de cada dia sense cap dificultat. Però la manca d'efectius eclesials és un problema del que no se'n veu (jo no la veig) cap solució. Ja fa trenta-cinc o quaranta anys un canonge gironí va dir a Josep Pla: “La cosa va malament, què podríem fer ?”. I l'homenot de Llofriu li va respondre: “Vostès ho han espatllat i ara volen que jo els ho arregli?”