Refugis de tinta

La conversa intel·ligent és una forma de felicitat i la lectura és una forma de conversa. Per això no és estrany que un lector s'aturi, després de completar un paràgraf rellevant, i murmuri i gesticuli aliè a les mirades estupefactes que provoca. Ni és estrany que senti una necessitat imperiosa de compartir aquella frase prodigiosa, de recomanar el llibre que l'ha commòs, ni que –amb un lleuger punt de mitomania– vulgui escoltar l'escriptor de viva veu i demanar que li estampi una dedicatòria al llibre. Per això, potser, la convenció editorial reclama presentacions de llibres. O potser no, potser només es presenten per augmentar les vendes, que també és una raó de pes. De fet, tot això genera disparitat d'opinions. Hi ha autors que hi veuen una comunió laica que uneix autor i lector. N'hi ha que hi veuen només comerç –no cal convèncer ningú de l'excel·lència del llibre, ni de llegir-lo, només cal que el comprin–. N'hi ha que pensen que els textos es defensen sols i es limiten a llegir el que van escriure. N'hi ha que només volen treure's de sobre una nosa i ho callen. Deu haver-hi tantes opinions com autors i presentadors, però l'exposició Llibres parlats, que es pot visitar a la Casa de Cultura de Girona fins al 26 de setembre, demostra com en poden ser d'útils amb una compilació excepcional de reflexions sobre l'estrany ofici d'escriure, sobre literatura, sobre la relació entre l'autor i el lector. Són intervencions que s'havien de perdre en l'oralitat, però que el llibreter Guillem Terribas va enregistrar amb una càmera domèstica al llarg de trenta anys. Terribas va gravar –potser sense pensar-hi– intervencions de mites de la literatura universal (no és cap exageració: pensin en Roberto Bolaño), de primeres espases de les lletres contemporànies catalanes i castellanes (Porcel, Gimferrer, Gil de Biedma, Moix, Vázquez Montalbán...), de veïns que avui juguen a la divisió d'honor de les lletres hispanes com Javier Cercas, de franctiradors com Ponç Puigdevall, Miquel Pairolí o Jordi Cussà; de diletants, d'amateurs, d'autors de diumenge a la tarda, d'autors d'un sol llibre, d'autors oblidats i d'autors oblidables. L'escriptora i periodista Cristina Masanés ha garbellat, triat i posat ordre en aquest magma per a nosaltres, els amables, voraços, crítics, primmirats, lànguids o hipòcrites lectors. Si el carrer és esquerp, busquin refugi una estona a l'exposició: hi trobaran trossos de felicitat puríssima.