La memòria d'El Punt

Amb motiu de l'entrevista que em va fer Jordi Grau, diumenge passat, una allau de preguntes de subscriptors que no tenien clar els orígens del diari m'ha fet pensar que un recordatori aclariria dubtes i atribuiria protagonismes. Sovint els agosarats s'emporten la carn i els vertaders protagonistes, els ossos. Problemes de salut, propis i familiars, més llargs del desitjable, han retardat l'edició de la Història d'una aventura, títol de la detallada i autèntica història de la llarga gestació del diari, que tinc pràcticament acabada.

D'entrada, detallo els que legalment i històricament hi participaren. L'any 1974 hi havia dos fronts. Per un costat, Ferran Vilallonga, que pretenia un diari en català i havia encarregat un projecte de diari a mida. Es tractava d'una inversió capitalista en una indústria gràfica. No prosperà, i el 1978, en veure que hi havia una altra iniciativa, d'un 50 % popular i d'un 50% empresarial, que pretenia vincular el nombre més gran possible de gironins, deixà el projecte i ens va fer a mans l'estudi professional de creació d'un diari. De l'altre, un grup mixt, entre sacerdots, seminaristes i periodistes tres quarts, a l'ombra protectora del patrici Manel Bonmatí, redactors els uns i editor l'altre de la revista Presència, somniaven un diari gironí en català feia temps. El Bisbat, que volia i dolia, frenava el projecte. En Jaume Guillamet, periodista, també va fer el seu. Com que hi havien més idees que pessetes, es començà a treballar amb la dels dos 50 per cent. Cercarem cooperativistes i accionistes i, a finals de setembre, havíem recollit 12.375.000 pessetes. El 10 d'octubre del 1978, es creà la cooperativa de lectors Papirus, amb aquesta directiva: president, Pius Pujades; sotspresident, Just M. Casero; secretari, Jordi Vallmajor; tresorer, Jordi Comas, i vocals, Jordi Mercader i Josep Vicente. El 23 d'octubre del 1978, es nomenà el consell d'Edicomsa, propietària del diari: president, David Marca; sotspresident, Lluís Pla; vocals, Joaquim Nadal i Enric Bonmatí; secretari, Jordi Comas, i vocals, Josep Pujades i Joan M. Gelada, els tres de la cooperativa. Més endavant, Joan Ribas, assessor del consell, s'hi incorporà com a membre. Cíclicament (encara ara) s'escolten veus que se n'atribueixen la paternitat. En la informació comptable en què es poden veure els que van complir amb el compromís de la seva aportació, no en falta cap. En canvi, de promotors ideològics i pensadors profunds, és possible oblidar-ne algun. Els 36 anys transcorreguts i la manca d'acreditació de l'esgotador treball cerebral aportat per alguns, ho justifiquen. Els que, a més de pensar i donar suport mentalment, van aportar-hi fons, puc assegurar que hi són tots. Resta escrit. I, si el 31 de desembre del 1980, la pèrdua acumulada era de 25.780.000 ptes.; les inversions activades 11.600.000 ptes. i el capital esmerçat 17.400.000 ptes., ostres, com ens ho fèiem? Continuarà!