Cases del (meu) poble

Quan, en els anys 1998 i 1999, el distingit amic Martí Boada (a TV3 li diuen “doctor”) i el seu equip van venir al meu poble a fer un Peider (Pla Estratègic Integral de Desenvolupament Rural), una de les grans conclusions va ser que el més gran valor a tenir en compte en el futur immediat del poble era el turisme. Un turisme que (si ho puc dir així) calia que fos a les antípodes del que hi ha a Platja d'Aro, a Calella de la Costa o a Lloret de Mar. Segons l'estudi esmentat, el nostre havia de ser un turisme familiar, amant dels entorns naturals, de la vida plàcida i reposada, que es comuniqués molt i bé amb la gent del poble, que l'estadant o turista fos com un vilatà més, vaja, però amb l'avantatge de viure-hi uns dies de vacances. Recordo haver assistit a les conclusions de l'estudi del doctor Boada, en una solemne sessió de clausura celebrada a l'Ajuntament. No en recordo els detalls, naturalment, però sé que en aquell moment vaig dir a en Martí que estava absolutament d'acord amb tot el que havia exposat i deduït. Encara que hagi viscut molts anys a ciutat, sóc de poble (en el sentit pejoratiu), ho reconec: no m'agrada el sol, ni el mar, ni la platja. Trobo idiota (perdonin) estirar-se hores a la platja a torrar-se, com una figa seca. I no acabo d'entendre per què la gent, just quan fa calor, s'ajau a prendre el sol, i quan fa fred se'n va cap allà on hi ha neu. Sempre m'ha semblat que més aviat hauria de ser a l'inrevés, però vaja: cadascú per allà on l'enfila. Ara al meu poble hi ha unes cases rurals excel·lents, que poden competir amb qui sigui, i no exagero. Unes cases rurals que practiquen i acullen aquell turisme ideal que recomanaven els del Peider. Ho he vist a internet: a part de la qualitat de les presentacions a les respectives webs, els comentaris deixats pels nombrosos clients que hi han fet estada són immillorables, tots se n'han anat contents i agraïts, meravellats del tracte dels propietaris de la casa, del paisatge, dels restaurants i botigues del poble, de les excursions, de la gent, del clima, etc. Ai, que no me'n descuidés, les cases són can Ventura, casa Prat, can Mau, la Badia, el Molí de can Campaneta, Mas la Fàbrega i Aiguabella. I totes a Sant Feliu de Pallerols. Tot i que es tracta del meu poble, saber-ho tot i conèixer tothom, m'han vingut unes ganes boges d'anar a passar uns dies en cadascuna d'aquestes cases.