De Tudurí a Alou
La història de la segona confessió religiosa del país, el protestantisme, és avui, encara, una història subterrània. Recordar-ne algunes efemèrides pot contribuir a visualitzar uns fets que formen part del nostre passat i patrimoni col·lectiu. Així, enguany fa 300 anys del Tractat d'Utrecht, pel qual Menorca passa oficialment a domini britànic, en un primer mandat fins al 1756, durant el qual s'obre una capella anglicana al costat del castell de Sant Felip, vora el port de Maó. I en fa 200 que, de Gibraltar estant, la Societat Bíblica Britànica i Estrangera comença a distribuir textos bíblics, sobretot cap a Amèrica, si bé exemplars del Nou Testament, de lectura prohibida, acaben arribant a alguns ports de les Illes Balears, a través de les tripulacions. I 175 d'ençà que nombrosos exemplars de bíblies protestants, és a dir, sense notes i només amb el text de les escriptures, entrades clandestinament al país, són utilitzades com a llibres de text en algunes escoles alacantines o venudes al Cafè del Lleó, cèntrica fonda de la ciutat.
Mentrestant, Basilio Antonio Carrasco, bisbe catòlic d'Eivissa, envia un escrit a la reina d'Espanya Maria Cristina denunciant la profusió de literatura protestant existent. És el mateix 1838 que, en un informe del pastor Massé, de Nimes, apareixen les primeres estadístiques sobre la presència protestant a Perpinyà: només hi ha un català. Els 22 membres restants de la congregació rossellonesa procedeixen d'altres indrets, sobretot de diferents regions franceses.
Fa 150 anys que J.F. Latrobe Bateman, enginyer anglès impulsor de la dessecació de l'Albufera de Mallorca, obre una capella anglicana al seu domicili de Sa Pobla i el també enginyer William Greene s'instal·la a l'illa, on esdevé un activíssim propagandista religiós. El mateix any 1863, George Lawrence recorre el país en missió evangelizadora i coincideix amb G.T. Chapman en la seva visita a Barcelona i València, on l'agent evangèlic J.F. Ogle ja duu una campanya de difusió de la Bíblia. Joan B.Cabrera, jove escolapi valencià i futur primer bisbe autòcton de l'església reformada episcopal, es refugia a Gibraltar, on entra en contacte amb l'exiliat F. de P. Ruet, precursor del protestantisme català al segle XIX. Mentrestant, els anglicans de Barcelona s'aixopluguen a cal cònsol britànic, on reben assistència religiosa, permissivitat que no troben els protestants francesos, suïssos i alemanys, que han de ser atesos pel pastor Horace Monod que, periòdicament, els visita des de Nimes. Al nord, els protestants ja arriben a la norantena, a Perpinyà, però també a Prada, Illa i Rià.
El 1888, fa, doncs, 125 anys, moria a Barcelona el menorquí Francesc Tudurí de la Torre, qui vint anys abans havia fundat la Societat Evangèlica Lliure de Maó i hi havia obert la primera església protestant dels Països Catalans i de l'Estat espanyol, coincidint amb la construcció del primer temple evangèlic a Portugal. És l'any que, a Madrid i en llengua catalana, s'imprimeix la quarta edició de Lo Nou Testament, aparegut per primer cop a Londres el 1832, a càrrec d'una societat bíblica protestant, incorporant el català a un text de circulació universal, un any abans de l'inici formal de la Renaixença, amb l'Oda a la pàtria, d'Aribau. I el missioner suec C.A. Haglund crea la primera església baptista de València, al carrer dels Sabaters. Enguany fa ja cent anys que Antònia Zapater, fundadora de Priscil·la, primera agrupació protestant femenina, introduí al país la celebració familiar del dia de la mare. I és el 75è aniversari de la mort de Bartomeu Alou i Pons, home enèrgic, decidit i de conviccions sòlides, ànima de la comunitat protestant de Capdepera i referent històric indiscutible del protestantisme mallorquí, conegut com “es mestre” a la població gabellina, per la seva condició de pastor i professor. Ells són part, també, de la nostra història.
