Viure sense tu
La passió
que pels catalans
Itàlia havia de ser la
nostra segona pàtria
Pensant en Modest Prats he fet balança de cafès a Roma. De Sant'Eustachio a Tazza d'Oro, com ell feia en un dia amb els vols de baix cost entre Girona i la capital italiana. Aquestes dues cafeteries, que són a tocar del Senat i del Panteó, es disputen ser les millors de la ciutat, i gairebé del món. I a fe de Déu que la disputa és dura, per bé que potser em deixo atrapar pel gust del cérvol d'Eustaqui. El seu cappuccino em té el paladar segrestat, i quan la tassa ja és buida escuro el fons amb la cullereta per veure si a força de gratar l'escuma de la llet obro una via que no tingui aturador.
Encara hi ha un altre cafè d'atractiu i solera a Roma, el del Greco. L'espai físic no et remet als seixanta, i, per comptes dels mosaics de fusta de regust africà que hi ha als dos cafès de Modest, les parets del Greco et fan saltar molt més en el temps, fins al 1760, vaja! A més de Goethe, Gogol, Stendhal i Lord Byron, entre altres il·lustres hi havia passat el pintor Marià Fortuny. Diumenge una comitiva reusenca va restituir el bust del pintor davant la seva tomba, al cementiri romà on és enterrat.
En aquest Caffè Greco també hi havia passat força hores Josep Pla, que mantenia que pels catalans Itàlia havia de ser la nostra segona pàtria. Ho explica Josep-Lluís Carod-Rovira a La passió italiana, premi Octubre 2012, que acaba d'aparèixer. Un llibre deliciós, inventari d'aquesta passió que fa dels catalans “uns italians frustrats”, segons definició de Josep Solé Barberà. En canvi, la passió catalana als italians els la va fer arribar Pier Paolo Passolini, que va editar una antologia de poetes catalans. Al CCCB arriba les pròximes setmanes una exposició sobre la seva obra i estroncada vida. Tornant a l'exercici de balança, no cal dir que, políticament, aquest magnetisme italià també ha servit de mirall per als catalans. Per al sistema de partits. I també hi ha qui veu en Tangentopoli un passatge semblant a la corrupció instal·lada aquí. Caldrà veure si les eleccions d'aquest diumenge i dilluns fan net i ens segueixen alimentant la passió italiana
o ens deixen la fede perduta.
