Opinió

Cal un bon comunicador

D'aquí a poc temps els experts opinaran sobre la vida i miracles de Jorge Mario Bergoglio, el papa de Roma. Fins dimecres passat només els especialistes vaticanistes sabien tots els detalls d'un personatge que ha passat de ser l'arquebisbe de Buenos Aires a ser l'home més popular de la Terra.

Els primers perfils de Bergoglio –desconegut a Europa– expliquen que és un jesuïta del sector intel·lectual, que agafava el metro per circular per Buenos Aires, que és conservador moderat, auster, reservat, etc. Hi haurà temps per opinar i fins i tot per esbrinar l'autenticitat d'unes acusacions que indiquen que hauria entregat al regim militar de Videla dos capellans del seu orde.

M'atreveixo a dir que, a causa de la crisi de l'Església, allò que més s'apreciarà del nou papa és que sigui un bon comunicador, que tingui salut, disponibilitat per viatjar, per parlar idiomes... però, sobretot, que sigui capaç de donar resposta a les demandes de la seva gran parròquia. Per exemple, que segueixi el fil iniciat per l'anterior papa, Benet XVI, de posar fi al secretisme a l'entorn dels afers de pederàstia. Que no li tremoli el pols a l'hora de portar davant la justícia els capellans que van cometre delictes.

Entre d'altres moltes qüestions, el nou papa haurà de definir el paper de la dona a l'Església i temes superats per la majoria de la societat, com el de la utilització dels preservatius i anticonceptius, o que els matrimonis divorciats puguin continuar formant part de la Església o, fins i tot, acceptar el reconeixement dels matrimonis gais. En definitiva, que utilitzi el seu potent altaveu per donar resposta als problemes socials.

El mèrit de l'Església és que fa més de dos mil anys que sobreviu als seus il·lusos enterradors; que, malgrat tot, la seva influència és molt forta dins la societat. Només cal veure el seguiment mediàtic dels darrers dies. Milions de persones de tot el món han estat pendents del fum del Vaticà i de la lluïda escenografia que envolta un món que, des de la llunyania espiritual, pot semblar misteriós, fascinant.

Ara, la pitjor decepció que tindran aquestes persones que han estat pendents de la renovació és que no passi res i tot continuï tal com està. En el món polític sovint es constata que hi ha manca de líders, que fan falta bons comunicadors que, sense dir mentides i sense voler enganyar la gent, siguin capaços d'engrescar-la i evitin allunyar-se de la societat.

Com a la política, quelcom passa a l'Església, on també hauran de posar-se les piles'anar per feina per no perdre el tren de la realitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.