Baumania

L'home líquid té les de guanyar en la societat de Bob esponja. El sociòleg, filòsof i assagista Zygmunt Bauman té una multitud de seguidors allà on va. A començaments de setmana omplia l'auditori i una sala annexa del CCCB, on tancava el cicle de debat “En comú”, de gent desitjosa de sentir les seves reflexions que van més enllà del terreny marcat de la societat moderna líquida. Volem respostes i busquem el recer directe o via streaming de pensadors com Bauman o com el també sociòleg Richard Sennet, que un parell de dies abans havia omplert la Pedrera apostant per un canvi de relacions on domini la cooperació.

Es mouen com a veritables estrelles de rock, amb els seus capricis d'agenda, les seves ganes de fumar a tothora, i de visitar la Sagrada Família. Així són els assagistes del present, d'edat cardenalícia, i en el cas de Bauman superant el límit dels papables. És clar que a més ell és jueu, ha patit l'èxode, i ha creuat el planeta fins a establir-se a Anglaterra.

Tots els excessos fan mal, pregona ara. I els excessos d'informació acaben dificultant el procés d'aprenentatge que van començar els grecs amb la paideia. Aquest model és història. Els mestres, els professors, han perdut l'autoritat i ja no són font exclusiva de coneixement. La distorsió ens l'ha dut Google, ens la provoca la xarxa que altera el procés educatiu.

Potser per aquesta perversió, aquests savis destil·len aquest magnetisme, i la gent els aplaudeix, i riu les gràcies. Bauman, que té més de 87 anys, té el missatge apamat, sap dir quatre paraules ben dites, i cinc i tot. Sap que en aquest moment de crisis econòmica, institucional i política, tots plegats tenim set de respostes, desig de coneixement. Ell provoca més preguntes i ens garanteix una època entretinguda.

En temps líquids i de manca de referents i de lideratges, paradoxalment ell genera l'expectació i el seguiment d'un referent sòlid. És clar que ell m'ho va negar, no vol ser el focus: “Jo no sóc el peix, sóc ictiòleg, jo no sóc l'ocell, sóc ornitòleg.” Per molt que digui la troballa de la vida líquida ha fet fortuna, tot i que el vertigen en el qual estem instal·lats ens faci buscar senyals de fum, i pensar ja en la vida vaporosa.