Salvem els ous

La qüestió és aquesta: o sal­veu els ous o hau­reu de sal­var –a corre-cuita– els mobles. I m'explico. Fa 14 anys rodons, cla­vats, pels volts de Sant Jordi del 1999, el degà dels jut­ges de Girona d'aquell moment, Car­les Cruz, ho va fer públic: un decomís d'una ope­ració poli­cial de l'octu­bre de 1996 a Llo­ret de 4.000 peces de roba de marca fal­si­fi­ca­des havia arri­bat a Algèria, als camps de refu­gi­ats sah­rauís, i no va ser des­truït, tot i que era el que es feia habi­tu­al­ment.

Va ser ini­ci­a­tiva del magis­trat del jut­jat penal número 2 de Girona, Ama­dor García Ros.“Quan vam veure aque­lla estesa de roba, nova i de qua­li­tat, vam pen­sar que era una llàstima haver-la de cre­mar.” Òndia, la consciència!

García Ros va fer tots els pas­sos neces­sa­ris per sal­var la roba: va posar-se en con­tacte amb els repre­sen­tants espa­nyols de les mar­ques ori­gi­nals, va arri­bar a un acord amb aques­tes per dis­tri­buir la roba fora del ter­ri­tori de l'Estat mit­jançant una ONG, per evi­tar que fos comer­ci­a­lit­zada; el magis­trat va tru­car a la Coor­di­na­dora d'ONG Solidàries de les comar­ques giro­ni­nes, i aquesta va actuar de pont amb el Fons Català de Coo­pe­ració al Desen­vo­lu­pa­ment, que va ser qui fa fer arri­bar final­ment aquesta “apor­tació solidària” a qui podria neces­si­tar-la i uti­lit­zar-la. L'escola 27 de febrer, dels camps de refu­gi­ats del sud d'Algèria, a Tin­douf.

El jutge García Ros va con­fes­sar a la premsa que “tots els fun­ci­o­na­ris del jut­jat número 2 van par­ti­ci­par-hi arren­cant les mar­ques fal­ses de la roba i col·locant-la en qua­ranta cai­xes”.

El degà Cruz va con­fir­mar que amb aquesta mesura “en lloc de des­truir el mate­rial, es fa ús d'una facul­tat que hi ha a la llei, i és que el jutge pot deci­dir què se n'ha de fer del que s'ha deco­mis­sat”, tot i que es va quei­xar públi­ca­ment que aquest tipus de mesura depen­gui de la volun­tat del magis­trat o magis­trada cor­res­po­nent. “La llei, que és de 1976, hau­ria de ser més explícita”, va dir, i hi va afe­gir que hau­ria d'incloure con­cre­ta­ment la des­ti­nació d'aquesta mena de mate­rial a una ONG.

Cruz va reblar el clau: a par­tir d'ara aquesta opció judi­cial que evita la inci­ne­ra­dora es durà a terme en tots els casos que sigui pos­si­ble a l'àmbit del jut­jats de Girona.

Ben­vol­gut/da, degà dels jut­ges de Girona, Hugo Nova­les, i jut­gessa de Figue­res, Cecília Fernández. Tenim ous deco­mis­sats, 31.666,66 dot­ze­nes (periòdica pura). Tenim una ONG, el Banc dels Ali­ments de Girona. Tenim una demanda, i una neces­si­tat. Però, tenim magis­trats soli­da­ris i cons­ci­ents, com ara fa una dècada i mitja? O tenen massa feina des­no­nant, tes­ti­cu­lar­ment? Una res­posta per escrit seria d'agrair: perquè, o sal­veu els ous o peri­llen els mobles.