La independència, a tocar?

El procés que hi ha en marxa cap a la plena sobirania de Catalunya ha entrat en una fase molt (in)tensa. Hem superat els estadis preliminars, durant els quals s'ha eixamplat la base de la població a favor de la independència fins a esdevenir majoritària, i s'ha fet una feina molt efectiva per part dels moviments socials, des de les consultes fins a l'Assemblea. Ara ens trobem en l'etapa més important, quan els adversaris prenen consciència del perill real de secessió (i posen en marxa la maquinària de l'Estat per aturar-lo) i les estructures de poder de la Catalunya autònoma (socials, polítiques, empresarials, sindicals) fan mans i mànigues per adaptar-se a un canvi que les fa trontollar per la seva magnitud.

Potser per això veiem un avenç que ens pot semblar lent, amb dubtes, amb dos passos endavant i un endarrere. De vegades ens pot semblar que tot se n'anirà en orris o que l'empenta inicial es desfarà com el gel a l'estiu. No ens confonguem: que hi hagi dubtes i frens en el procés no vol dir que la ciutadania de Catalunya hagi canviat de parer. Els motius que fan que una majoria sòlida de catalans vulguin un estat propi no fan més que multiplicar-se. No només els econòmics, sinó també culturals i polítics.

Mentrestant, a Madrid el corrent que creu que cal fer una oferta seductora a Catalunya (fins i tot amb la convocatòria d'una consulta ara, abans que la majoria es faci més ampla) encara és molt minoritari. Preval la convicció que l'impuls sobiranista és una rebequeria adolescent que es pot arreglar a còpia de càstigs i correctius.

A Catalunya, els partits van cremant etapes que ens carreguen de raó per quan el bloqueig sigui total i calgui prendre una decisió definitiva. No ens cal patir per si els nostres polítics estaran a l'altura de la circumstàncies. De moment, ho estan. I si s'arronsen i esgoten la legislatura sense convocar la consulta, tampoc no cal patir. Les pròximes eleccions catalanes les guanyarà àmpliament aquell partit (o coalició) que dugui en el programa com a punt número 1 la declaració parlamentària d'independència i el posterior referèndum de ratificació.