Poder als usuaris

Què tenen en comú obres audiovisuals com ara Out My Window, Journey toThe End of Coal, Alma, una historia de violencia o 0 responsables? Pràcticament res, si no és la voluntat compartida de posar a prova i experimentar les immenses possibilitats d'atorgar poders als usuaris gràcies a internet i a les narratives interactives. També aquestes obres van compartir unes hores de presentació i discussió a Barcelona fa una setmana en la primera jornada de DocsBarcelona.

Out My Window és un documental interactiu canadenc, dirigit per Katerina Cizek (National Film Board of Canada) sobre la vida en 13 gratacels del món, de Chicago a São Paulo, de Bangalore a Johannesburg. Journey to The End of Coal és un documental interactiu dels periodistes Samuel Bollendorff i Abel Ségrétin sobre les mines de carbó de la Xina, produït per Honkytonk Films. Alma, produït per Upian-ARTE, conta la història d'aquesta noia sobre la seva experiència en una banda de Guatemala, amb doble format, una versió per a TV i una per a la xarxa. I 0 responsables és més pròxima: iniciativa de la productora valenciana Barret Films, és una obra interactiva en construcció que pretén ajudar la comissió ciutadana d'investigació sobre l'accident del metro de València de 2006.

Barcelona acaba de ser capital mundial del documental amb l'esplèndida 16a edició del festival DocsBarcelona, que va incloure per primer cop InterDocsBarcelona, una sessió dedicada al documental interactiu. La sessió es va convertir en una intensa master class sobre el nou món de la narrativa audiovisual interactiva que fa possible i que tendeix a generalitzar l'era digital en xarxa.

Com van posar de manifest alguns dels realitzadors presents, les noves narratives interactives no sols qüestionen les rutines i els formats dels relats lineals sobre la realitat o la ficció. Aquest tipus de narració reclama un nou contracte entre el creador i l'usuari, entre l'emissor i el receptor. Un nou contracte que implica un canvi d'estatut del lector/espectador/receptor en el sentit d'atorgar-li un poder que les formes de narració lineal li neguen. Com argumentà Sandra Gaudenzi, la nova narrativa exigeix poder d'intervenció a l'interactor en la mateixa producció de la història. El creador ha de respectar la llibertat de l'usuari tot capacitant-lo, a través de les interfícies, per gestionar formes diverses d'intervenció i sumar-hi, si vol, la seva pròpia història. A més, les plataformes digitals permeten al creador i als usuaris de fer ús de tots els gèneres i formats per explicar la història.

Si l'èxit mundial més impactant d'aquest tipus de narrativa s'ha produït en el sector dels videojocs, les aplicacions al camp documental i de la no-ficció es troben en una fase incipient sobretot per les dificultats de consolidar un propi model de negoci. Però, això és qüestió de temps. Com es posà de manifest a InterDocsBarcelona, ja hi ha línies de producció pioneres al Canadà, a França, als EUA i al Regne Unit. I TVE anuncià l'interès per començar a produir documentals interactius.

Les potencialitats teòriques i pràctiques d'aquest nou paradigma de narrar la realitat tot just comencen a despuntar. A part de les immenses facilitats que proporcionen les tecnologies digitals en xarxa a tots els usuaris, les pràctiques de la narrativa interactiva tendeixen a ser col·laboratives, al mode de la filosofia “wiki” que la xarxa va estenent a tots els camps del saber i del plaer. Una història es pot anar construint, desconstruint o reconstruint sobre la marxa... Als documentalistes, se'ls planteja ara un repte evident: “crear” la seva visió d'una parcel·la de la realitat o “compartir” una visió, la seva, amb la dels usuaris? Projectes tan fascinants com el de Katerina Cizek a Toronto o tan compromesos socialment com el d'Àlex Badia (Barret Films) a València obren horitzons totalment nous en el vell ofici de la poètica narrativa.