La vall del Llémena

N'he tingut prou amb tres dies. Això no vol dir que el cos men demanés vuit, de dies. Però aquest, tres dies, és el temps que he necessitat per carregar piles, per refer-me i per constatar el que ja feia temps que pensava: m'haig d'aplicar encara més la filosofia del quilòmetre zero. I no només pel que fa a productes de la terra i de prop de casa, que ja ho faig. També a l'hora de descansar, de desconnectar o de fer descobertes que de tan properes et fa vergonya i tot. És el cas de la vall del Llémena. L'any passat, a uns amics que volien passar l'estiu en família i a prop de la natura ja els la vaig recomanar però al final van optar per un altre racó de la nostra geografia, la Garrotxa, que per a un servidor que és fill de Besalú, no cal que el canti les virtuts d'aquesta comarca. Aquest any, però, vaig decidir passar tres dies, mig per treballar mig per descansar, al bell mig de la Vall del Llémena. A només un quart d'hora de Girona tens la sensació que entres en una altra dimensió on el temps s'atura, on la pau i la tranquil·litat senyoregen per uns paratges amables i al mateix temps feréstecs. El silenci també se sent a tota hora i només el gosa trencar algun estol d'ocells que voleia pel cel net i clar. Aquest redós de calma i assossegament, necessari per ordenar idees i pensaments, l'he trobat a Lloràs, en el refugi d'una antiga masia catalana del segle XVII que es diu el Nus de Pedra. La porten la Montse i en Joan, que ja fa anys que van decidir viure la vida i deixar el tragí de les seves feines més enllà de la vall i assentar-se aquí per viure de la calma que ofereix el nostre territori quan està ben gestionat i ben endreçat. Ja els dic jo que entre el silenci que campa en aquest paratge i les viandes de Cal Ganso, amb l'altament recomanable flam de ratafia de la Carme, la mestressa que atresora la recepta amb murrieria –perquè es tracta de tastar-lo, allà, in situ–, us connecten amb els plaers més autèntics de la vida. Tant de bo que aquesta sortida nova de l'autopista AP-7, que ha ser una porta de benvinguda a la vall del Llémena per a nous visitants, no malmeti l'encant que s'ha conservat gràcies a tots els que n'han sabut treure un profit de viure d'un entorn privilegiat com aquest.