En Xevi no para

De la catorzena Nit de la Il·lusió, de Santa Cristina d'Aro, en vam sortir meravellats com sempre i, aquest any, molt enriolats. L'últim número va ser el toc final magistral a la magnífica vetllada d'il·lusió i màgia. Monsieur Prodat es va posar el públic a la butxaca al cap de deu segons d'haver aparegut a escena i acabà l'actuació amb una apoteosi d'ampolles de Martini que feia feredat, i a una velocitat inimaginable, totes aparegudes d'un petit tub que semblava de cartró. El tipus humà que això feia era un home lleig, malgirbat, amb uns vidres d'ulleres que semblaven culs de gerra de cervesa. En Xevi, en la seva presentació, va dir que Monsieur Prodat venia directament de París, on estava actuant al Crazy Horse. Va ser l'últim número, però n'hi havia hagut alguns de molt intrigants i tots excel·lents, de manera que un any més el públic que omplia l'Espai Ridaura de Santa Cristina sortí entusiasmat o quasi.

D'aquestes nits màgiques que organitza en Xevi, em crida l'atenció la feina, la constància, la paciència i la preparació que deu tenir per portar les figures que porta a Santa Cristina cada any; ja en fa catorze i no n'hi ha hagut cap que en poguéssim dir fluix. Quines influències té, quins fils mou en Xevi per aconseguir aquests artistassos d'autèntica fama mundial? Què deu dir per convèncer famosos que actuen als Emirats Àrabs, a Londres, a Nova York, per fer-los venir una nit d'estiu a Santa Cristina? Ja sé, per experiència personal, que el nostre home té un verb florit, una conversa sempre mantinguda tibant i una constància laboral a prova de bomba que ha hagut d'exercitar arreu, de manera ben diversa i no pas des de fa quatre dies, precisament. Però una cosa és que l'home faci la feina a gust i amb sapiència i una altra cosa és que aconsegueixi, per al seu poble i una nit de temporada alta, portar-hi artistes de gran talent, quatre, cinc, sis cada vegada, i durant catorze anys seguits –de moment.

Per això, a més de lloar la gran actuació d'aquest any i dels anteriors, vull dir que en Xevi té un poder especial, a més dels poders propis del seu ofici, que demostra any rere any a tots els incrèduls o no prou partidaris de la seva feina que, diguem-ho tot passant-hi però no pas amb veu més baixa, penso que no està pas reconeguda com es mereix. Però ell va fent. En Xevi no para.