Amb el cul a l'aire

Durant l'hege­mo­nia pujo­lista, el soci­a­lisme català esculpí el seu pedre­gam ideològic con­tra­po­sant-se a les elits econòmiques. Eren el temps en què Albert Boa­de­lla ano­me­nava Excels el Molt Hono­ra­ble, quan els pro­gres­sis­tes exer­ci­ta­ven riota dis­pa­rant vers La Caixa, el Palau de la Música, i una espècie temi­ble ano­me­nada bur­ge­sia cata­lana. L'esquerra es va fer forta a les ciu­tats del cin­turó roig, garan­tint una petita misèria –minúscula, però seva– als habi­tants que hi vivien sota el malèfic espoli dels empre­sa­ris cata­lans. Però a les dar­re­res elec­ci­ons al Par­la­ment, tot i la dava­llada de CiU, el PSC va expe­ri­men­tar una cai­guda bru­tal del vot popu­lar/obrer en ciu­tats sem­pi­ter­na­ment soci­a­lis­tes com ara Ter­rassa, Saba­dell i Bar­ce­lona. Tot i la contínua metra­lla del PSC amb el procés sobi­ra­nista, que han vol­gut asso­ciar per­ver­sa­ment a les reta­lla­des, aquesta cai­guda no s'atura.

Per això és tot un símptoma que alguns dels car­co­pro­gres soci­a­lis­tes ja no recor­din aquells temps en què escar­nir empre­sa­ris i cai­xes era garan­tia de vots. En un arti­cle recent a El Periódico (Amb el cul a l'aire: 4-10-2013), l'his­to­ri­a­dor i col·lega ate­ne­ista Joa­quim Coll s'apro­xi­mava amo­ro­sa­ment a la pre­o­cu­pació del més alt poder davant el dimoni seces­si­o­nista: “És lògic que les elits ben infor­ma­des, començant per les econòmiques, esti­guin seri­o­sa­ment pre­o­cu­pa­des pels efec­tes al·lucinògens d'aquest gran porro seces­si­o­nista que gran part de la soci­e­tat cata­lana s'està fumant amb fruïció.” A banda de l'habi­tual fat­xen­de­ria del manual car­co­pro­gre (jo sóc el raci­o­nal-fede­ra­lista i vostè és un fli­pat que no hi entén de raons), sobta aquest ena­mo­ra­ment llam­pe­gant per les elits econòmiques. Joa­quim: no havíem que­dat que el poder econòmic és del poble? No ens agra­da­ven els pro­ces­sos que van de dalt a baix? Cal repe­tir tan sovint “los empre­sa­rios son los pri­me­ros que saben que la secesión es un mal nego­cio”?

Ja ho veus, esti­mat obrer; quan
se'ls des­munta el fede­ra­lisme als soci­a­lis­tes, cor­ren a lle­par la ferida de les elits. A més sobi­ra­nisme, menys ver­go­nya tin­dran de dei­xar-te amb el cul a l'aire...