Cézanne a Figueres

Ais de Pro­vença, fran­ce­sit­zada en Aix-en-Pro­vence, és la vila del pin­tor Paul Cézanne (1838-1906). En qual­se­vol lloc públic de la vila us fan a mans un gran tríptic que conté un plànol de la vila amb 36 punts rela­ci­o­nats amb la vida del pin­tor con­ve­ni­ent­ment expli­cats. De més, així com Berlín té mar­cada a terra la qui­lo­me­trada per on s'alçava el cèlebre mur, Ais té cla­vats a les vore­res cen­te­nars de C de llautó que us asse­nya­len el par­cours Cézanne. Qui cone­gui tot això sap de la forma en què els aixois pre­sen­ten i cele­bren el seu artista, i pot ser que s'hagi ima­gi­nat com seria Figue­res si Cézanne hi hagués nas­cut. Supo­sem que l'impres­si­o­nista vegi la llum al car­rer de Mon­tu­riol i vis­qui una mica més avall; que estudiï a l'escola a la Ram­bla, als Fosos i faci el bat­xi­lle­rat al Mun­ta­ner –a Ais, el pin­tor freqüentà uns esta­bli­ments simi­lars–; el pare de Cézanne va tenir una botiga de bar­rets i després fou ban­quer en dos esta­bli­ments per­fec­ta­ment senya­lats i il·lus­trats; però ima­gi­nem-nos-el a l'Empordà de notari: tot això ho seguiríem en el recor­re­gut i ens n'infor­maríem pun­tu­al­ment a la guia gratuïta o, en molts casos, en unes plan­xes metàl·liques efi­ca­ces, ele­gants i seve­res fixa­des als llocs. A Ais Cézanne va pas­sar tem­po­ra­des al Jas de Bouf­fan i va pin­tar a l'ate­lier que es féu fora vila; per acce­dir-hi cada tiquet val 5,50 euros per pràcti­ca­ment no veure res del pin­tor... Apro­xi­ma­da­ment el mateix que si a Figue­res hagués pas­sat moments al Molí de l'Anguila i pin­tat en una casa que donés a la plaça de la Pal­mera, visi­ta­bles pagant entrada; això sí: com passa a Ais amb l'ate­lier, si Figue­res hagués dedi­cat una fun­dació a Cézanne, hi hau­ria una gran sala per tal que els pin­tors joves pogues­sin expo­sar-hi gratuïtament. Cézanne freqüentà els cafès Les Deux Garçons, Ori­en­tal, el Clément...; a l'Empordà no costa gaire ima­gi­nar-se'l de cli­ent del Royal, l'Astòria o el Duran, que el recor­da­rien per­fec­ta­ment; Lluís Duran segur que ho faria. No cal dir que la guia i el par­cours de Figue­res reco­lli­rien el lloc on fou bate­jat Cézanne, on hau­ria fes­te­jat amb una noia que s'hau­ria pogut dir Car­men, com la de Bizet, però tam­poc no cal­dria que ens passéssim: a Ais arri­ben a con­si­de­rar d'interès artis­ti­co­turístic les cases de les àvies i dels amics, les esglésies on es casa­ren o enter­ra­ren una dot­zena de fami­li­ars de Cézanne; aquí pot­ser men­tre celebréssim algun pro­fes­sor que s'hau­ria pogut dir Núñez, algun pro­tec­tor que podria haver-se ano­me­nat Puig Puja­des i algun amic que s'hau­ria pogut dir Jaume Mira­vit­llas n'hi hau­ria prou.