Apòstols de la por

Som un país normal i això desespera els contraris al procés que està vivint Catalunya. Busquen la confrontació i troben un poble que avança amb il·lusió cap al futur que ha decidit construir. Després d'intentar sense èxit desactivar l'independentisme amb tot d'arguments negatius, han decidir desplegar l'artilleria pesant: un batalló d'opinadors i tertulians, apòstols de la por, que han de fer front a la tasca ingent de defensar una posició sense arguments.

En un mateix dia, vaig sentir un il·lustre tertulià (el mateix que abans que esclatés el cas Palau va declarar en un homenatge al seu president que “si Millet no existís l'hauríem d'inventar”) que cridava davant el micròfon que Catalunya corre cap a l'abisme igual que Thelma i Louise i exigia totes les respostes de l'endemà de la independència. Al vespre, un altre opinador assegurava que sortir de la UE seria l'hecatombe. Jo no la hi veig per enlloc. El primer resultat seria més diners a les arques públiques, perquè Catalunya és un contribuent net a la UE. El segon, el lobby a Brussel·les de les més de 4.000 multinacionals presents a Catalunya per accelerar un acord d'associació comercial com ara el de Noruega o Suïssa, que, per cert, no requereix unanimitat, la qual cosa deixaria el vet espanyol amb un pam de nas.

L'endemà, el totpoderós senyor Lara ens va amenaçar amb avis sense pensions, famílies destrossades i guerres de religió (us ho prometo, ho va dir!) i va reclamar que “hablemos sin el ruido de los medios”. Al matí següent, el seu diari obria amb aquest titular a sis columnes: “Un antiindependentista tiene la patente de la estelada” i tornava a difamar la família Pujol. Clar que sí, senyor Lara, dialoguem! El mateix dia, un diari econòmic sostenia també en portada que les empreses estan fugint de Catalunya per les incerteses que provoca el procés. El mateix dia es feia públic que som la segona regió europea en inversió estrangera directa.

Qualsevol especialista en màrqueting i comunicació sap que és molt difícil guanyar simpaties només amb amenaces i missatges negatius. Espanya no vol ni pot articular una proposta seductora per a Catalunya. Per això estem fent les maletes.