La col·leccionista
L'amor de la teva vida
M'han passat una frase d'aquestes que circulen per internet, que t'arriben a través del mòbil o la comparteixen a Facebook. Diu així: “El part és l'única cita a cegues en la qual coneixes l'amor de la teva vida.” Reconec que m'ha fet aturar un moment i que he acabat reconeixent que és enginyosa, probablement perquè és una veritat com una casa de pagès. O més d'una. Per començar: és gairebé segur que en una cita a cegues diguem-ne, convencional, no hi trobaràs el teu gran amor. És altament improbable que una persona de la qual no saps res reuneixi totes les condicions que tu busques en una parella. Un és massa gran; l'altre, poc educat o molt xerraire o li fa pudor l'alè. En el cas dels fills, aquest és un inconvenient resolt d'entrada: no calen requisits, no hi ha exigències, perquè aquell nadó que et posen suaument damunt del pit et sedueix en el primer instant, fins i tot abans de poder-hi creuar una mirada. Aquell nadó t'agrada simplement perquè és fill teu. I li veus totes les gràcies i, si no les tingués, això encara et motivaria per estimar-lo més. És així i no cal donar-hi més voltes. Ara, sempre i a tot arreu.
Només en casos excepcionals, fruit del desequilibri mental o d'una existència summament desgraciada, no es produeix aquest amor a primera vista. És a dir, que, com diu la frase, en aquesta cita a cegues que és el part, et trobes amb un amor incondicional i a primera vista, el teu gran amor. I, per si això fos poc, es tracta d'un amor sense data de caducitat. I aquí sí que val la pena d'entretenir-s'hi una mica. Perquè, és clar, hem de reconèixer que caure rendidament enamorada d'aquell cosset que acaba de sortir de dins teu, amb la pell fina i arrugada, els punyets closos i una indefensió total, és fàcil. Molt fàcil. Però que aquest amor de la teva vida ho continuï essent després dels anys, les enrabiades, els llits sense fer, les insolències, els retards de matinada, el posat de perdonavides i els disgustos de tota mena... això ja té més mèrit. I tot i així, amb el temps, els dolors del part es van difuminant i ja gairebé no recordes les nàusees de l'embaràs ni el mal dels pits plens de llet. En canvi, d'aquell moment de la cita a cegues, d'aquell enlluernament sobtat i definitiu, te'n recordes com si fos ahir.