Keep calm
Tot ha canviat
La concreció del contingut de la pregunta i la data del referèndum d'autodeterminació ha estat el sisme polític que ha ensorrat l'escenari anterior i n'ha obert un de nou. Res és avui com era dilluns passat. Tot ha canviat. Ha canviat la franja molt majoritària de la societat catalana que reclama la consulta, que ha vist com els seus polítics han estat a l'altura. Una onada d'il·lusió recorre el nervi del país. Ha canviat Josep Antoni Duran Lleida, que ja no parla de cap tercera via, sinó que parla de com fer possible el referèndum al qual ell dóna suport. Ha canviat la imatge que algú podia tenir d'Artur Mas, perquè ja no es pot dir que no va de debò. Ha canviat ERC, perquè ha demostrat que ja no és l'Esquerra poc flexible que alguns pensaven que encara era. També ha canviat ICV, perquè ha superat el càlcul electoralista i ha pujat sense embuts al vaixell de la democràcia i la llibertat.
El PSC també ha canviat. Ha passat d'una situació precària a un estat agònic. El gran encert de la pregunta rau en el fet que permet una resposta inequívocament federalista. L'argument central del PSC, segons el qual el referèndum era una maniobra exclusivament independentista, ha quedat en no res. Amb quina cara dirà el PSC als seus votants que no donin la seva opinió democràticament? Amb quina cara els dirà que, d'ara endavant, els seus companys de viatge són el PP i Ciudadanos? També ha canviat l'enfocament internacional de la qüestió. Si fins ara els dirigents europeus i mundials podien amagar el cap sota l'ala a causa de la indefinició de l'afer català, a partir d'ara tenen una data marcada de vermell a llurs agendes. Només hi ha una cosa que no ha canviat, perquè és immutable. No ha canviat el front del no. No han canviat els guardians del mur. El mur continua dret, però pot caure el 9 de novembre. Murs més alts, i més gruixuts, han estat abatuts.