Independència educativa

I si no arribéssim al 9 de novembre? I si ens veiéssim obligats a moure fitxa abans? Estem molt concentrats en la consulta i en les possibilitats d'èxit de la convocatòria, pendents del que pugui fer l'Estat per impedir-la. Mentrestant, però, com un buldòzer implacable, Espanya continua desmuntant l'autogovern català. Financerament, ja estem collats fins a nivells mai vistos. L'extracció dels guanys del Port de Barcelona és només un exemple entre molts en la mateixa direcció. La més greu de totes, però, és la liquidació del sistema educatiu català, un model d'èxit reconegut aquí i a la Xina Popular. A partir del setembre passarà a la història si no fem alguna cosa. No pot ser que la reacció del govern català sigui un recurs al Tribunal Constitucional. És com demanar al llop que ens vigili les ovelles. El TC és la Panzerdivision del nacionalisme espanyol més ranci i uniformador. No em puc creure que algú cregui que el TC impedeixi que el ministre Wert apliqui el seu pla maquiavèl·lic de fer servir pares espanyolistes –o oportunistes que veuen l'oportunitat d'enviar els seus fills a escoles privades amb tot pagat– per posar fi a l'escola catalana. Crec que l'educació pot esdevenir el primer àmbit on Catalunya comenci a exercir la seva independència de facto. No estic parlant només d'una consellera desafiant el poder espanyol, sinó de tot un poble que es planti per desobeir una llei injusta. D'exemples al llarg de la història, no ens en falten.