Qui ho aturarà, això?

En aquests moments de la pel·lícula, tothom ha pres consciència de la situació de no retorn que ha assolit el procés català. Ho saben el president i els partits pro consulta, ho saben els que manen ara a Madrid i els que manaven abans. Podem fer totes les especulacions possibles i plantejar innombrables escenaris, però la imatge de la presentació de la campanya Ara és l'hora és d'una contundència tan rotunda que ja no queden dubtes que no acceptarem res menys que una votació on es decideixi independència sí, o independència no. Un moviment ciutadà representat per dues dones que són el fidel reflex de la societat catalana. Dues senyores normals, que no responen a cap partit ni a cap altre poder fàctic que les entitats que lideren. Quin marge de negociació tenen Mas i Rajoy per alentir, redefinir, postergar o aturar el procés? Cap ni un. Imagineu-vos l'estat d'excitació col·lectiva que tindrem tots plegats després una altra Diada apoteòsica, seguida de la convocatòria de la consulta per part del president! No hi ha cap vàlvula d'escapament per alliberar tota aquesta il·lusió i empenta col·lectiva que no sigui una votació per decidir el futur polític del país. A casa nostra, els líders polítics ho tenen clar, sortosament, i actuen en conseqüència. A Madrid, també comencen a veure les orelles al llop, i a adonar-se que no era cap caprici ibarretxesc d'Artur Mas. Espanya respondrà de la mateixa manera que ho ha fet cada cop que una part del seu territori s'ha independitzat: tard i malament.