Paciència i determinació

Sembla que en aquesta etapa del procés toca, un cop més, posar a prova la unitat i determinació de l'independentisme català. Creixen les veus interessades a magnificar les diferències dins de l'ANC i Òmnium, i molt oportunament surt una enquesta feta durant els dies d'estupor ciutadà postconferències de Mas i Junqueras. La cuina del CEO té problemes amb la sortida de fums. Per una banda el no guanyaria al sí per una diferència de 9 enquestats. Per l'altra banda, segons la mateixa enquesta, l'independentisme obtindria al Parlament una majoria absoluta amplíssima de 75 diputats contra 47 de l'unionisme. Evidentment, com que la qüestió no es dirimirà amb una pregunta en un referèndum legal, sinó a través d'unes eleccions de caràcter plebiscitari/constituent, és evident que la dada definitòria és la segona i no pas la primera.

En els propers dies, tornarem a sentir cants de sirena d'alguns partits espanyols, i guanyarà pes la maniobra dilatòria que diu que ens falta convèncer mig milió de catalans.

Estic convençut que votarem abans de les municipals, i m'és ben igual la fórmula que acordin finalment els partits. No posem en dubte la nostra capacitat de mobilització per obtenir la victòria. Mirem-nos al mirall i recordem que som nosaltres els que vam omplir el passeig de Gràcia, la Cadena Humana, la Via Catalana i les urnes
el 9-N. Tornarem a fer-ho.