Obama i la tortura

Malgrat el prestigi que ha aconseguit amb el desbloqueig de l'embargament a Cuba –que ha estat vigent durant 53 anys i ha sobreviscut a deu presidents nord-americans– els darrers mesos del mandat de Barack Obama restaran en el record com un temps de promeses incomplertes.

Obama no ha pogut tornar a engegar l'economia dels EUA, sacsejada per la crisi, ha vist com es renovaven les friccions amb Rússia arran del conflicte a Ucraïna, i li ha aparegut un enemic determinat i difícil de doblegar com l'Estat Islàmic a Síria i l'Iraq. Malgrat que és el primer president negre, ha assistit a la reaparició de les tensions racials per culpa de la brutalitat de la policia contra alguns ciutadans d'aquella raça.

Però, sobretot, Obama no ha estat capaç de tancar el centre de detenció de Guantánamo (Cuba), tot i que ho va prometre. A Guantánamo resten detinguts un centenar llarg d'homes sospitosos de terrorisme des de l'11-S del 2001, i cap d'ells no ha estat mai jutjat. Si us demaneu com estan, imagineu que heu estat privats de dormir durant dies, que heu patit múltiples vexacions i que heu estat submergits en aigua fins que els interrogadors obtenien les respostes que cercaven. No deuen estar en gaire bon estat.

Les tortures a Guantánamo han estat defensades per alguns dels seus creadors com a “humanes i justes”, però molts altres les han qualificades com “una veritable vergonya global”. És evident que van sorgir arran de la histèria desfermada als EUA pels atemptats de l'11-S, però tot i així són una taca en la història de qualsevol democràcia. Els detinguts de Guantánamo continuaran sent alliberats amb comptagotes i enviats a qualsevol país que els vulgui admetre –com els darrers tres, a l'Uruguai–. Però la taca persistirà com una altra de les promeses incomplertes de la presidència de Barack Obama.