Opinió

La columna

Senyor Carnestoltes

Mireu que m'ho he arri­bat a pas­sar bé durant aquests dies. Les més vene­ra­bles dames de la ciu­tat es dis­fres­sa­ven de Pom­pa­dour, men­tre jo sé d'un direc­tor de banc que sense cap ori­gi­na­li­tat anava ves­tit de Pier­rot i no el va conèixer ningú amb el nas postís rere el qual s'ama­gava.

Dit i fet, jo sóc el pare de la lli­ber­tat, sense camàndu­les pie­to­ses ni cape­llans que em facin nosa, encara que tinc entès que jo, Car­nes­tol­tes, sóc inven­tat per la cape­lla­nesca. Si ho sé, no vull saber-ho. Com li passa a aque­lla senyora pie­tosa d'ara amb zèfir i coti­lla emper­pa­lada que de jove ense­nyava la cuixa i ara s'esvera amb les bes­ti­e­ses dels seus néts que, tant se val, tiren al dret. M'hi torno. Jo sóc l'home de la lli­ber­tat i ho he dei­xat dit a tots els pre­gons que em pen­gen un per un a cada poble.

Però ves què em passa. Jo escric des de la tomba per revis­co­lar-me d'aquí un any, més o menys, perquè la meva vida depèn de la lluna.

Després de mi n'ha vin­gut una que fa esfe­reir-me.

Els cape­llans posen cen­dra al front dels de la seva colla, però el que més m'esvera és pen­sar que es deixa posar la cen­dra algun de la meva mena.

Amb els homes no hi ha res a fer, sem­pre esta­ran pen­jant cap per avall sense saber cap on es decan­ten. Tenen una part de l'ànima amb l'enlle­fis­cada de cen­dra i a l'altra són tan bojos com una bóta de vi que vessa.

Reva­tua redell, ara els més de la crosta fan una cosa que en diuen qua­resma, una ben mala taram­ba­nada, diu que no poden men­jar boti­far­res ni fer massa gresca i em sem­bla que n'hi ha un de tan de la crosta que ni gosa anar al cinema. Això sí, d'ama­gat es guipa la tele­visió quan en fan de ver­des, i tam­poc no es deixa les madu­res.

Tinc entès que hi ha pobles que ni em reben a mi, el Car­nes­tol­tes, i l'ase em fum que si no men­gen boti­far­res és perquè a aquesta mera­ve­lla li han can­viat la carn de porc per la de pollas­tre. Ves quin fàstic.

A vega­des penso que tota la vida fent Car­nes­tol­tes no hi ha bitxo que l'aguanti. I a tom­bants, Déu nos en guard d'una vida on cada dia fos­sis cen­dres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia