Cat escaldat, aigua tèbia tem
Foment un altre cop
El Ministeri de Foment ens té molt acostumats a fer falses promeses. L'abril del 2014, la ministra Ana Pastor; el conseller de Territori, Santi Vila, i el president de l'autoritat portuària de Barcelona, Sixte Cambra, es reunien per aconseguir que Madrid complís, d'una vegada per totes, el compromís ja adquirit que acabaria els accessos viaris i ferroviaris als nous molls del port ampliat.
Els enllaços ferroviaris són essencials per a l'exportació a Europa de les mercaderies que arriben a Barcelona. La ministra Pastor va dir, aquell llunyà abril de l'any passat, que les obres sortirien a concurs a finals d'any. Se suposa que els seus interlocutors se la van creure, tot i que el tren havia d'arribar el 1994...
El 10 de febrer d'aquest 2015, Sixte Cambra es queixava a Catalunya Ràdio que a dia d'avui les obres no s'han licitat. Des d'Adif addueixen problemes jurídics i tècnics, perquè l'empresa espanyola ha de compartir el traçat de la via amb els Ferrocarrils de la Generalitat.
Ara, els representants del Ministeri de Foment afirmen que en les pròximes setmanes s'aconseguirà resoldre els problemes juridicotècnics.
Qüestió de fe i de lleialtat institucional, que a Madrid interpreten a l'estil del cardenal Richelieu, que deia:
“La lleialtat és simplement una qüestió de dates.”
Units en la destinació (aèria)
Hi ha certes infraestructures bàsiques que el govern espanyol reté sota el seu poder. L'Estat no està disposat a cedir ni un pam de la seva sobirania en àrees que considera estratègiques, com ara els aeroports.
En temps de governs socialistes a Madrid i després de la mobilització d'empresaris i societat civil a Catalunya, semblava possible una entesa que permetés que la Generalitat participés de la gestió aeroportuària del Prat. De fet, així ens ho van prometre. Un cop més, promeses falses. Enteses inexistents.
La ministra Ana Pastor ha dit aquests últims dies, coincidint amb la sortida a la borsa d'Aena que “mentre governi el PP no permetrem que ningú trenqui la xarxa d'aeroports”. Traduït: l'aeroport del Prat no es liberalitzarà tal com volia, i li havien promès, al govern català.
El motiu que argumenta el govern espanyol no és pas d'eficiència en la gestió del servei. Ana Pastor despatxa la qüestió dient que “els aeroports són patrimoni de tots els espanyols”.
Hi ha un acudit molt nostrat que resumeix com Espanya entén la “diguem-ne” propietat de les coses:
“Allò què és meu és meu, i el que és teu... també.”
