Contrasenya

Vet aquí una paraula que ha saltat de les pantalles dels cinemes i s'ha integrat al nostre vocabulari més habitual. Havíem sentit la paraula contrasenya a les pel·lícules: era el sistema que permetia a un espia, o a un membre de la resistència contra els nazis, identificar-se davant del seu contacte i demostrar que, efectivament, era aquell a qui esperaven. Un soldat preguntava la contrasenya i si l'altre la sabia podia entrar a la fortalesa o arribar a la trinxera sense que li disparessin un tret. De manera que contrasenya era un terme que evocava perill o actituds i situacions emocionants, èpiques. Ara, en canvi, contrasenya és aquella sèrie de números o lletres més o menys complicada que hem de recordar per identificar-nos si per exemple volem utilitzar el caixer del banc, obrir l'ordinador, consultar el correu, accedir al nostre perfil de la xarxa social o utilitzar internet per comprar. No té cap connotació èpica sinó que és més aviat una qüestió empipadora, perquè cada cop en tenim més i ens costa recordar-les. Haurem de patir-ho una mica de temps encara, però tot això canviarà i aviat en podrem prescindir. L'ordinador o el mòbil ens reconeixeran per la veu, l'empremta del dit o per altres sistemes més fàcils i més segurs. Necessitem protegir-nos perquè la seguretat ens ha de preocupar, i molt. A les màquines i a internet deixem un rastre impressionant de referències personals que és molt difícil, per no dir impossible, d'esborrar. La informació que hi posem es replica una i altra vegada i s'emmagatzema en llocs que no coneixem, fora del nostre abast. És impossible suprimir-hi la nostra adreça o el DNI, o aquella fotografia o unes frases que hem posat a Facebook. No hi ha res a fer. En realitat l'única dada nostra segura és aquella que no hem donat, la que no hem escrit. La resta entra en una dimensió que s'escapa del nostre control. Per això en l'ús d'aquestes tecnologies importa ser conscients, més que mai, de la transcendència dels nostres actes, no anar de pressa i no actuar de forma impulsiva, tot el contrari de com ho fan els més joves, tan impacients i tan ràpids com són utilitzant el teclat. Els avenços tecnològics ens plantegen constantment noves qüestions i exigeixen noves actituds. Ara ser un ignorant vol dir no saber, no entendre, els efectes d'allò que estàs fent. No es tracta, per tant, de memoritzar una contrasenya més o menys complicada, sinó sobretot de fer una cosa segurament més senzilla i alhora difícil: pensar abans d'actuar.