Opinió

Un sofà a la riba

‘El càcol'

Domènech ens ofereix la voluntat de pervertir l'estat natural de les coses

Aquest és un lli­bre que no sola­ment no figu­rarà avui en les llis­tes de més venuts sinó que ni tan sols haurà rebut els grams de mise­ricòrdia dels que mal­den perquè en el dia de Sant Jordi emer­gei­xin tex­tos que vagin més enllà dels paran­gons ofi­ci­als, tex­tos que siguin, pura­ment, sen­zi­lla­ment, lite­ra­tura. Algú n'ha par­lat, això sí, com en Lluís Mun­tada, que esmenta la “dila­tació d'espais inte­ri­ors” que li sug­ge­reix El càcol. Ja ho he dit. Aquest és el títol. El poeta és Josep Domènech, de qui Mun­tada (hi torno!) afirma que “és un cas de pos­sessió literària, agra­ciat i dam­ni­fi­cat per la sort obs­cura de no poder col·locar una llinda entre lite­ra­tura i la vida”. Em temo que té raó. O em penso que té raó, per dir-ho amb més sua­vi­tat, perquè la vida de Domènech i la seva lite­ra­tura (la que du engan­xada a la pell i la que ell crea amb poe­ma­ris tan inten­sos com aquest) no tenen una fron­tera que les separi. I això és bo i dolent alhora, con­dició indis­pen­sa­ble i mar­tiri del poeta.

D'aquests poe­mes, se n'ha par­lat molt poc, i això que, a més a més, vénen ava­lats per un premi tan pres­tigiós com el de Sant Cugat, a la memòria de Gabriel Fer­ra­ter. Però és igual. Facin-me cas. Encara que ja en tin­guin un altre d'obert a la tau­leta de nit, encara que n'hagin rega­lat o n'hagin rebut com a regal, cor­rin a bus­car aquest lli­bre que els dic, un espai que s'assem­bla a la con­ca­vi­tat natu­ral on resi­deix i habita “tot el bra­sil encès / que duc als ulls”, un intens neguit (i neces­sari) amb pul­si­ons i angoi­xes i sexe i sang i des­fici. En El càcol hi ha les des­a­pa­ri­ci­ons que s'estan en un pot d'alfàbrega (com en Keats), on s'amaga el que ja no pot exis­tir si no és en l'inte­rior del test de la planta olo­rosa. Domènech ens ofe­reix la volun­tat de per­ver­tir l'estat natu­ral de les coses per tal que les coses natu­rals tin­guin un estat poètic. Bé, és igual. Lle­gei­xin-lo. Hi nau­fra­ga­ran, en aquest mar. I dolç –literària­ment dolç– serà el nau­fragi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.