Vianants amb rodes

A Girona, a Barcelona i a altres ciutats es discuteix sobre la circulació de les bicicletes. És bona cosa que n'estiguem parlant perquè vol dir que s'ha incrementat molt la utilització d'aquests vehicles (són realment vehicles?), de manera que és ben lògic que se'n reguli l'ús i que en critiquem les males pràctiques, com han fet també Jordi Soler i Teia Bastons en aquest mateix espai del diari. A Girona l'Ajuntament ha anunciat més rigor en sancionar els ciclistes que no respectin els semàfors i, sobretot, en castigar els que circulin per les voreres o, millor dit, per les voreres poc amples, que són la gran majoria. Jo, que sóc usuari de la bici, també m'enfado molt quan veig un ciclista passar de pressa arran dels vianants. Això s'ha de resoldre si volem ciutats tranquil·les i netes, amb gent movent-se sobretot a peu, en transport públic i en bicicleta. Però als partidaris de fer fora els ciclistes de les voreres els demanaria que fessin un petit exercici. Imaginin un autobús o bé un camió i al seu costat un ciclista i, encara, al costat d'aquest ciclista un vianant. Amb qui guarda més similitud la imatge del ciclista? Amb la del camió o amb la del vianant? Les ordenances vénen a dir que amb el camió, perquè tots dos són vehicles, i per tant el ciclista ha de compartir l'espai amb el camió. Les bicicletes no són exactament vehicles sinó que són en realitat vianants que en lloc d'avançar amb dues cames ho fan amb dues rodes. Són vianants amb rodes. Si algú els vol considerar vehicles pel simple fet de tenir rodes, hauríem d'incloure en aquest amplíssim grup els patinets que fa servir la mainada i que a les ciutats grans comencen a fer servir també els adults per desplaçar-se. En realitat el ciclista és i es sent molt més un vianant que va a cavall de la bici que no pas un conductor d'un vehicle. Deixant de banda el problema de la velocitat, les infraccions del ciclista són molt similars a les infraccions dels vianants, que molt sovint travessen el carrer per on volen o passen pel pas de vianants sense esperar verd. Els carrils bici augmenten i milloren, però són encara excepcionals, de manera que obligar a circular al costat de busos, furgonetes o d'automòbils amb conductors que potser estaran més atents al missatge que li arriba al mòbil que a una bicicleta fràgil i quasi transparent, és francament dissuasiu. Al ciclista que circula per la vorera se li ha d'exigir respecte al vianant però no se l'ha de castigar a jugar-se la salut cada cop que surti.