Les camises

Fa setmanes que els mitjans de comunicació no paren de publicar fotos dels candidats al 27-S. La desfilada anirà creixent com més ens anem acostant a les urnes. Hem trigat prou. Urnes: una paraula que durant mesos ha semblat anticonstitucional. El cas és que molts dels candidats que podrem triar porten la camisa per fora, damunt dels pantalons. La hi duen Raül Romeva, Lluís Llach i Antonio Baños, les poques vegades que deixa de banda jerseis o samarretes. I la hi duen Oriol Junqueras i Lluís Rabell, malgrat que, perquè els pugui penjar ni que sigui un xic, deuen haver-la comprada unes talles més grossa. Qüestió de proporcionalitat: com més estómac, menys camisa sobra. No la hi porta Artur Mas. Potser és també per això que no l'hem vist gaire. S'hi han fixat? El candidat amagat d'Artur Mas és també l'únic dels partidaris de la independència que duu la part final de camisa amagada. L'amaga sempre el llargarut de García Albiol. I, tot i no ser candidat oficial, també l'amaga Joan Herrera. Ell i Miquel Iceta. Però a Iceta no li quedaria gens bé, mentre que Herrera té prou cos perquè li escaigui dur la part del final per sobre. I també escauria a Espadaler, que encara és un tros més llarg. Res a fer. Ni l'un ni l'altre volen seguir la moda de dur les camises enfora. Tant parlar del perill de fracturar en dues meitats Catalunya i ningú no deu haver dit encara que una meitat porta el final de camisa per dins i l'altra el duu per sobre. Conseqüències de voler anar per lliure. Descomptant-hi, doncs, Artur Mas, a Catalunya, avui, com més independentista s'és, més tros de camisa s'ensenya. Ja saben que en català diem que ens han aixecat la camisa quan ens enganyen. ¿Qui ha gosat mai aixecar-la a Iceta, Herrera, García Albiol o Espadaler, que, a més de cinturons i americanes, tenen al seu favor l'escut protector del govern d'Espanya? Amb Artur Mas van gosar. Fa uns anys, Zapatero, aquell caracàndid de nivell justet, va aixecar-li molt amunt la camisa. Li va dir que respectaria l'Estatut de Catalunya. I no ho va fer. Aquell dia va començar tot, que una cosa és fer de sastre, company Zapatero, i una altra, fer un desastre.