A guanyar!

Han optat per la por i s'han quedat en el ridícul. Expulsió d'Europa, fallida de les pensions, corralito financer, ruïna de les empreses, fugida dels bancs, generals de divisió amenaçant, mitjans de Madrid insultant... Totes les catàstrofes imaginables per, al final, acabar ficant dins d'un vídeo tots els capitostos del PP parlant en català més enllà de la intimitat. Almenys el PSOE s'ho ha passat bé a la discoteca del PSC. Contra les enquestes, Iceta i alegria.

A l'altra banda del mal humor, les dues llistes del sí. Amb un horitzó ple d'il·lusió, com ha reconegut fins i tot Albert Rivera. La independència és un projecte que sorgeix des de baix, de la voluntat de la gent, de les urnes i del carrer. I només això li atorga una qualitat democràtica a anys llum dels pactes tenebrosos de la transició espanyola de finals dels anys setanta. La república catalana és una idea oberta i inclusiva, a diferència del règim del 78. Un tot és possible contra un tot està prohibit.

El fet és que, passi el que passi demà, aquest país ha guanyat com a mínim dues coses. Una, que tot el món ja ha col·locat Catalunya en la prestatgeria dels territoris que poden ser un estat en un futur més o menys pròxim, juntament amb Escòcia i el Quebec. I l'altra, que una part molt important de la ciutadania ha tastat la llibertat, ni que sigui com a projecte. I això pot ajornar-se, però mai no s'oblida. Tres-cents anys més tard, els catalans tornem a picar a la porta del món. Amb la mateixa convicció de sempre però, ara, amb la determinació necessària per guanyar.