Xocolata espessa
Vull que sigui dilluns!
Alguns assessors amb una mica de seny els havien advertit que, per més que el Tribunal Constitucional sigui un òrgan polititzat que té clar que la unitat d'Espanya és un valor sagrat que està per sobre de les lleis, les coses s'han de fer més o menys endreçades. No es pot pretendre que el tribunal desconegui la seva pròpia jurisprudència amb un procediment d'urgència. Per això el paperot dels tres líders unionistes catalans prestant-se a la foto amb el recurs a la mà va ser patètic. Mostra que la seva situació és gairebé desesperada. Veuen que el tren ha engegat la màquina i que comença a sortir fum de la locomotora, i els nervis de veure que no poden impedir-ne la sortida els fan fer ximpleries. I en veurem moltes de semblants. Ara bé, no ens enganyéssim pas. El TC ja farà la seva feina quan toqui, però la farà amb calma, revestint de vernís jurídic les seves decisions purament polítiques. Una feina que saben fer bé, però que no es pot fer d'un dia per l'altre com pretenien Iceta, Albiol i Arrimades.
El que passarà dilluns és més important que totes les manifestacions que hem fet fins ara, que el 9-N i que el 27-S. Molts mitjans internacionals ho veuen clarament: és una declaració unilateral d'independència. Dilluns el Parlament català trencarà el vincle de subordinació amb la legalitat espanyola. Serà una primera pedra, petita i merament simbòlica, però sustentada en el mandat democràtic atorgat per la sobirania popular. Una pedra sobre la qual bastirem tot el procés que ens ha de dur a la República Catalana abans de 18 mesos. La feina que ens ve al damunt és immensa i alhora apassionant, i tots hi haurem de posar el nostre gra de sorra. Quines ganes que arribi dilluns!