Keep calm
El món d'Encarnación
“En aquest plenari hi ha de tot. I hi ha dos catalans, ho recordo”, deia Encarnación Roca, magistrada barcelonina, a la Cadena SER com a argument de legitimació del Tribunal Constitucional (TC) en les seves decisions contra les institucions catalanes. Però Roca mentia, no hi ha de tot, al TC. No hi ha, per exemple, juristes independents. Només hi ha persones de confiança dels partits polítics, com ella i Juan Antonio Xiol (extrec els noms en castellà de la web oficial del TC).
El nomenament de Roca és el resultat d'un pacte entre CiU i el PSC, concretat entre Josep Antoni Duran Lleida i Daniel Fernández, exdirigent socialista condemnat a un any i quatre mesos de presó per tràfic d'influències en el cas Mercuri. Xiol, per la seva banda, és un personatge de la confiança directa del PSOE, que el va promoure previ pacte amb el PP. Roca i Xiol no són dos catalans, com diu la magistrada, són dos delegats de partit. Tant se val on hagin nascut.
En qualsevol cas, tant Roca com Xiol formen part del 39 per cent de catalans unionistes, els que pensen que el poble de Catalunya ha d'estar per sota de les decisions dels dotze delegats de partit que conformen el soi-disant Tribunal Constitucional, tal com es va comprovar en la sentència de l'Estatut de 2010. Això en el millor dels supòsits ètics; en l'altre, simplement, són dos espavilats que cobren molt bé gràcies a ser catalans i donar la cara, precisament, contra el Parlament de Catalunya. És la seva opció, òbviament. L'únic que no entenc és per què Encarnación Roca té al menjador de casa la Creu de Sant Jordi, un honor reservat a persones que “pels seus mèrits hagin prestat serveis destacats a Catalunya en defensa de la seva identitat”. En fi...