Opinió

Viure sense tu

Germans Salvador

Vivim en l'era de la realitat virtual

Ja tinc el bosc al cotxe. El deco­rat de paper dels ger­mans Sal­va­dor que cada any per aques­tes dates car­re­tejo de Bar­ce­lona a Vila-seca perquè al meu poble, on fem els Pas­to­rets de Folch i Tor­res, hi hagi la pers­pec­tiva i cro­ma­tisme d'aquests grans escenògrafs. Els ger­mans Joan i Josep, cre­a­dors l'any 1949 d'un taller que ha ser­vit deco­rats arreu de Cata­lu­nya (a més del bosc, hi ha molts altres paquets que espe­ren ser pen­jats aques­tes dates), que ser­via al Liceu, al Paral·lel o a la Passió de Cer­vera. Que han fet milers de deco­rats, ciclo­ra­mes, cor­ti­nat­ges, telons de boca, cor­ti­nes de sala, per a pro­fes­si­o­nals i ama­teurs. A la sèrie Olor de colònia, o a pel·lícules com Red lights i The wine of sum­mer, hi ha mate­rial seu. Entrar al taller de la ronda de Sant Pau és tota una experiència. Hi he vist des de la tomba d'un faraó fins a una cabina lon­di­nenca, pas­sant per la cova del tre­sor, i deco­rats refets, repin­tats, apedaçats com qui va al trau­matòleg. I una gran col·lecció d'esce­no­gra­fies històriques que podrien for­mar part del fons d'un museu o arxiu de les arts escèniques. Però tot això corre el risc de pas­sar a la història, o a engrei­xar la des­memòria. La Gui­ller­mina Sal­va­dor, la filla de Josep, que és qui ha seguit en el negoci, es veu pres­si­o­nada a dei­xar el local, i sense for­ces per enge­gar en un altre emplaçament. Em direu que tot té un cicle. Que les noves tec­no­lo­gies arra­co­nen el paper. Aquest any he anat a veure Patu­fet, el musi­cal i l'any pas­sat, El Petit Príncep, per par­lar de dos espec­ta­cles fami­li­ars, i la pan­ta­lla pixe­lada subs­ti­tu­eix pin­tura i paper. Vivim en l'era de la rea­li­tat vir­tual i aug­men­tada, ho com­pro­va­rem demà a TV3 en el pro­grama de nit d'elec­ci­ons. Qua­dres i escons ima­gi­na­ris, pura pro­jecció volumètrica. Però, seguint el càndid ram­pell de J.V. Foix, també a mi “m'exalta el nou i m'ena­mora el vell”, i m'agra­da­ria que la Gui­ller­mina trobés la manera que l'herència dels ger­mans Sal­va­dor no s'acabés aquí, com qui fa llis­car el dit per pas­sar pan­ta­lla.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia