Hi tornarem mil cops

No és una dèria. No és un rampell. No és una moda. No és una reacció. No és un caprici. No és una imposició. Aquest poble estima la llibertat i ha lluitat per recuperar-la des del mateix moment de perdre-la. Qui es pensi que el procés d'independència s'ha acabat per la incapacitat dels nostres polítics de fer efectiu el mandat democràtic del 27-S s'equivoca de cap a peus. És un autèntic cop de puny a la panxa de tants i tants ciutadans que durant aquests darrers anys s'han deixat la pell per aquest país, però no ens ve de nou, no ens donarem per vençuts per un entrebanc com aquest, per greu que sigui. La llibertat de Catalunya és un fet que s'esdevindrà, tard o d'hora. “És una cosa tan concreta que us ha de fer veure la responsabilitat que tenim tots plegats d'aguantar als nostres llocs procurant també que aguantin els organitzats sense perdre un moment el coratge i l'optimisme.” La frase entre cometes no és meva, ni és d'ara. És d'una carta de Francesc Macià a Roc Boronat de 1926. No ens ve de nou. És la mateixa lluita i no ens rendirem ni ara ni mai. És molt probable que al març perdem la majoria absoluta independentista aconseguida el 27-S, però hi tornarem. Ens posaran pals a les rodes i ens els tornarem a posar nosaltres mateixos, però hi tornarem mil cops, perquè ni les dictadures ni les monarquies no han aconseguit esborrar-nos del mapa en tres-cents anys.